Sensibilitats representades per governs estrangers

TW
0

Les reaccions d'extremada agressivitat contra un jove que, en el decurs d'un acte del Partit Popular, llançà crits contra la guerra, posen de manifest fins a quin punt aquesta qüestió ha duit la crispació a les files dels populars, que veuen com el seu líder els ha embarcat en una campanya que compta amb la desaprovació d'una amplíssima majoria de ciutadans espanyols. Si ja és greu que, contra el voler i el parer d'aquests ciutadans, un govern prengui decisions de la màxima gravetat, que a més hipotequen el futur de les nostres relacions internacionals, molt més greu encara és que aquests ciutadans se sentin més ben representats per governs estrangers, com és el cas dels de França i d'Alemanya. José María Aznar du camí d'abandonar la presidència del Govern espanyol deixant un panorama ben poc atractiu. D'una banda, l'economia espanyola no ha trobat el rumb que li permetria socialitzar la riquesa, és a dir, crear llocs de treball estables i de qualitat; per continuar, deixarà un país que, segons les previsions més sensates, estarà en bona part en mans de màfies que no s'han controlat ni neutralitzat a temps, duent la inseguretat al carrer; deixarà una societat marcada per la fractura més perillosa: la que s'obre entre els governants i la ciutadania -sobretot per la qüestió de l'Iraq; i, per damunt de tot, deixarà en aquesta societat un perdurable sentiment d'indefensió davant els assumptes en els quals l'Estat ha de ser present -cas Prestige. No és descartable que la incapacitat de rectificació ostentada per Aznar, conseqüència que es pot predir de la seva altiva prepotència, s'hagi vist potenciada per la decisió d'abandonar el poder. Potser seria el moment oportú -o la darrera oportunitat- perquè en el si del PP es manifestassin les sensibilitats dissidents, de l'existència de les quals no podem dubtar, ja que és impensable que les polítiques que han duit Espanya a les portes d'aquest paisatge polític devastat siguin uniformement compartides per tota la militància. El gest seria doblement positiu, perquè, a més, proporcionaria a la totalitat dels ciutadans de l'Estat un indici de democràcia interna en el PP, damunt de la qual suren molts interrogants.