I els immigrants?

Ara fa prop de cinc anys, l'aleshores conseller socialista del CIM Damià Ferra Pons llançà un avís que en aquests moments cobra molta d'actualitat: «Què passarà amb tots aquests immigants extracomunitaris que vénen a fer obres públiques quan arribin els temps de crisi?». Aleshores Jaume Matas era al Consolat de la Mar i havia llançat el pla Mirall, un intent de guanyar les eleccions a força d'embellir pobles i ciutats. El Matas polític havia deixat de costat el Matas economista. Qualsevol manual desaconsella als governants emprendre grans obres públiques en època d'encalentiment del mercat. Però el llogater del Consolat volia vèncer en els comicis i propicià l'arribada massiva d'extracomunitaris. Les empreses, saturades de feina, no tinguren un altre remei que contractar personal provinent de l'altre costat de l'Estret. I sempre tenint en compte que qui arriba a unes illes després ho té molt més difícil si vol anar a cercar feina a la Península. L'advertència de Damià Ferra Pons aixecà en el seu moment una gran polseguera. Però ja tenim la crisi a les portes, unida als vents de guerra que arriben del Golf. I el que pot passar aquest incert 2003 és molt preocupant. Si l'atur arriba de manera important als segments extracomunitaris, la possibilitat d'increment de la delinqüència i de pèrdua de qualitat de vida es farà cada cop més evident per molt que Aznar anunciï ara inútils enduriments de penes. Però encara hi ha una porbabilitat encara pitjor -tal com advertí Pons-, centrada en el fet que l'atur colpegi els ciutadans de l'Estat espanyol de manera més important que no els extracomunitaris. Aleshores, les friccions socials, fins ara inexistents, podrien anar sorgint de manera irremeiable. Convendria que el Govern balear ho tingués molt present i es posàs a treballar per afrontar aquesta situació.