Ferran Aguiló

Mort a mort, boca a boca

Ferran Aguiló07/01/03 0:00

Sembla que els «reis» d'Orient continuen amb les seves malifetes per la zona. Poc importa si ens és impossible trobar raons en els actes suïcides i ens corprèn per igual la mort d'un israelià per efecte d'un home bomba «alliberador» que la d'un palestí sota el foc «alliçonador» d'un soldat jueu. No som nosaltres els encarregats de posar seny en aquest conflicte, sinó els que diuen trobar legitimitat en ambdós actes i, per tant, no els corprèn l'assassinat mentre sigui de l'altre. Cal exigir acabar amb ellenguatge bèl·lic, però els temps no són favorables a aquest canvi: soldats d'un costat i de l'altre, armes amunt i avall, arengues, soflames patriòtiques, banderes descomunals i la substitució de la justícia per la revenja. Ho veim a Orient, però també a ca nostra, cada dia. L'espasa justiciera recapta més vots que l'equilibri de les balances, i poc o gens importa si es perverteix el principi bàsic de la convivència democràtica. Seguirem sense entendre els que justifiquen atemptats, aquí o allà, ni els que inciten adesgreujament de la revenja, però sabem del cert que ambdues postures es necessiten per a sobreviure i que extreuen rendibilitat de l'existència de l'altra. I repugnen per igual, que consti.

l l l
Fa molts anys, a Nicaragua, arran d'una conversa amb membres degovern sandinista, vaig confirmar per a què ens volien als voluntaris cooperants. Aquests dies, en veure el moviment dels voluntaris solidaris amb Galícia, he recordat el que tan clar tenien aquells governants que necessitaven de la generositat del món desenvolupat, però, sobretot, de l'existència de comunicadors, en primera persona i sense censura, que explicassin el que havien vist. Ells també tenien l'enemic molt més gran i poderós, i l'únic que podia contrarestar una vergonyosa campanya que els satanitzava en els mitjans de comunicació, mentre abocava milions a mantenir una guerra destructiva i miserable (eTribunal de la Haia condemnà al govern nord-americà per terrorisme, encara que ara ningú ho vulgui recordar), era eboca a boca de milers de voluntaris desplaçats des de tot el món, Estats Units d'Amèrica inclosos. És vera que col·laboràrem en la creació i manteniment d'hospitals, escoles, granges, sistemes de comunicacions i en tot el que podíem, però de nosaltres s'esperava, especialment, la tasca testimonia una vegada tornats a casa. Per això, no m'estranya l'animadversió, fins i tot por, que genera el voluntariat en els que pretenen amagar la seva incompetència -en el millor dels casos- rere el control quasi absolut de la informació. Des dels que asseguren no haver de menester més voluntaris fins als que hi veuen dimonis antisistema o simples bandarres viatgers: tots saben del seu incontrolable efecte comunicador d'una realitat que ells voldrien amagar, perquè els compromet i incrimina.