Aquest article no és congelat

Per desfer malentesos i injúries, qui signa està disposat a demostrar que aquest article és fresc. La matinada d'ahir va esclatar en un confessionari de la catedral de Cordenons, a Itàlia, una carta bomba. No hi va haver ferits; tampoc hem de lamentar, pel que ens ha arribat, la destrossa de cap peça històrica com el crist de la Sang. Qualsevol comentari sobre l'acció del boig de la setmana passada està de més: ja se n'ha parlat prou com perquè el dement se senti important. A Cisjordània l'exèrcit israelià ha mort un palestí i n'ha detingut desset més. L'any acaba com va començar. Les notícies de vacances són sempre males notícies.

Ara que ja hem demostrat que la data d'extracció d'aquesta peça podem tornar a l'intemporal. Les trobades familiars arriben sempre al punt àlgid d'interès quan algun membre revela detalls del passat pairal que havia quedat per devers els fonaments. Llavors és quan els mòbils queden muts, com si parassin també atenció a la batalleta.

És només un moment, passa un espectre -o un expectre, que diria l'autor de Rayuela-, s'atenuen els llums, tots som orelles. La màgia dura el que és just. Després tot torna; l'espectre -que es veu prostituït i vestit de vermell i blanc- marxa content d'haver captat l'atenció per un instant i torna a fluir tot com cada dia. El temps ha recuperat la textura habitual; només et queda esperar que tard o d'hora la fata te torni a fer un regal.

El Nadal no és ni el torró ni la porcella ni l'indiot. El Nadal és una coca d'anís amb un tassó d'aigua, un matí o un horabaixa mig de ressaca beneita i familiar. I esperar l'espectre, que et pot visitar en qualsevol moment, sempre que la companyia ho mereixi.