Com ataca el PP Antich

La «guerra de les banderes» que el PP i els seus entorns han encetat contra el PSM és una mostra més de com s'ho munta el PP per a les pròximes eleccions. Són tàctiques que avaluen com a molt interessants, quant a rendiment electoral, i que responen a la creació de polèmiques ridícules, exagerant-les fins el deliri. Però són hàbils. Hi haurà gent que tot és la visceral fòbia antinacionalista del PP. I, en part, és així. Però el moviment profund no és contra el PSM, sinó contra el PSIB. Els conservadors han decidit una estratègia, marcada per Madrid, per atacar Antich. Parteixen de la base (i en això coincideixen amb els socialistes) que la majoria dels votants, el 2003, tindran la percepció que tot es redueix a triar entre «Antich i el PP» (així ho expressen els dirigents conservadors balears, la qual cosa és bastant significativa, per cert, quant a l'absència de nom propi del candidat). Pensen que el vot «útil» fruit del bipartidisme serà més intens que mai. Bé, a partir d'aquesta creença el que fan és aprofitar qualsevol encletxa que els permetin els socis governamentals del PSIB per «segar l'herba sota els peus» d'Antich. No és una suposició. Ho expliquen ells mateixos. Així cal entendre, per exemple, l'ofensiva contra Eberhard Grosske per la beneitura del jurament al rei. I ja abans, i ara amb les banderes, contra el PSM. La teoria que a Madrid han decidit que usi el PP balear és la següent: és més factible atacar el PSIB pel que fan als seus socis, sobre la qual cosa Antich està venut perquè no té resposta possible, que no sigui atacar-lo directament a ell, perquè, en aquest cas, es revinclaria amb el seu estimat victimisme. D'aquesta manera s'explica que quan Grosske fa aquella proposta que té una importància absolutament ridícula, s'exageri tant per part de tots els entorns conservadors. Per què? Senzill. Antich queda com el «còmplice» d'un perillós roig anti-rei Joan Carles. Això, a la major part dels balears, els ofèn. Amb el PSM fan el mateix. El PP sap que els nacionalistes no poden deixar de radicalitzar-se per intentar desmarcar-se del socialisme autoctonista d'Antich. Ja tenen més munició. Que el PSM, com sempre, reivindica la seva diada del 31 de desembre i lògicament també, com sempre, fa exaltació de la bandera catalana? Doncs el PP i entorns carreguen amb tota la duresa i demagògia que són capaços contra el PSM per il·lustrar a ulls dels votants socialistes que els socis d'Antich són uns «anti-espanyols» i, per tant i per elevació, el PSIB és «còmplice» dels dimonis aquests que «ultratgen» el «degut» respecte al símbol nacional espanyol. Per què ho fan? Perquè totes les enquestes diuen el mateix. Que el sentiment nacionalista balear no creix, i que l'anti-nacionalisme, en canvi, sí, i que bosses de votants, que podrien ser importants, dels socialistes, si entenen que Antich està en la «deriva» nacionalista, s'abstendran. Els estrategs, sociòlegs, del PP, de Madrid, que venen a Palma amb freqüència, són els que transmeten les ordres contrà què s'ha de «disparar». Perquè creuen que deixant clar que Antich és «còmplice» dels anti-Joan Carles i dels anti-Espanya, es crearà la percepció social que el president o és un irresponsable que només l'interessa la cadira o participa de les «monstruositats» que són intrínseques a EU i PSM. I, la veritat, sembla que han trobat la forma de fer mal. Basta veure la reacció d'Antich davant d'allò de la proposta de Grosske. Primer contestà atacant el PP i treient importància a la proposta. Però en adonar-se de la jugada, immediatament telefonà a la Casa Reial, ordenà als serveis de propaganda que ho escampassin per tots els mitjans de comunicació i, finalment, aconseguí que la proposta quedàs «dormida» fins passades les eleccions. Davant l'ofensiva nacionalista del PSM, dos quarts del mateix. Respon amb folklorisme, com la selecció regional de futbol, i en fuig com moix de l'aigua d'entrar en disputes sobre la bandera per no engrunar-se. Segur que el PP intensificarà la crispació en aquest sentit, perquè ha descobert que és per on poden fer mal de veres. I els socialistes no riuen, precisament.