Nou llençols per a vells fantasmes

TW
0

El senyor Bisbe ha nomenat quatre canonges nous. Ha canviat la tàctica. Abans la Seu era la tomba per a vells elefants clericals. Fer"los canonges era la treta per retirar les esbandides carrosses de la circulació parroquial. Ara sembla que el pastor vol intel·lectualitzar el capítol catedralici. Amb aquests darrers nomenaments de doctors en totes les ciències, s'ha aconseguit l'objectiu. Fins i tot la comptable i melòmana girafa viatgera és digna d'acompanyar Barceló.

Però les tesis filosòfiques i els títols gregorians no aturaran l'espectacle de veure els nous Costes i Alcovers transvestits de falleres valencianes, amb faldes i randes.

Esperava que el Bisbe redimiria la Seu del seu pecat històric de racisme. Mai no hi ha hagut, encara, un sol canonge de llinatge xueta. I no és que manquin capellans dignes i bons nins amb aquests cognoms maleïts.

No deman que faci canonges «gais» perquè a la Seu abunda, amb escreix, aquesta honorable nissaga. Pot ser una bona solució aquesta de fer un armari tan gran como la Seu en lloc de sortir de l'amagatall a mostrar cara. Amb pintors i doctors ara, sí, ja tenim a la Seu plena d'ous.

Mentrestant, els fills predilectes del Mestre que va treure a corretjades els mercaders del temple, com són els marginats dels marginats, els refugiats de «Zaqueu», seguiran condemnats a morir al carrer. Per a ells no hi haurà llençols nous.

Jaume Santandreu. Ca'n Gazà.