Idemtitats

TW
0

El cafè de Ronda estava engalanat amb enramada de canyes i en Baltasar preparava un arròs amb brou amb caragoletes de l'Albufereta o de qualsevol d'aquells corrals i tanques de call vermell que fan d'Alcúdia un paisatge tan diferent, per originari, del que mostren els fulletons de promoció turística. Peus de rata i cames grogues acabaven de fer únic aquell arròs. Igual que era excepcional una matinal de dissabte alcudienc amb un home que escriu mecànicament i repetitivament l'obsessió que té un espai propi, embolicat com està en un capoll transparent, etiquetat de reserva índia. Si Rubén Barrosometaforitzava així la solitud del somni "i de la vida: vivim com somniam, havia sentenciat Conrad 'en el cor de les tenebres'", Catie de Balmann s'encaragolava en una bossa de ràfia, després de deixar la vestimenta i la motxilla del seu viatge feta estàtua de marques, per esdevenir aquesta misèria que es mou al vent del temps, que està al carrer i no es vol veure. Són aquests actes de bellesa desconcertant que omplen les hores i els espais, més aquí que als reservats a l'art que només omplen paper de diari i butxaques que marxant.

Un "qualsevol dels trescadors i cercadors matinals d'escultures, que havien sorgit com bolets al bosc urbà i de marès mil·lenari alcudienc" repara amb el panell informatiu del costat de l'església i el decepciona com si fos pixacà esponerós que vol redescobrir la geografia patrimonial de la ciutat emmmurallada. Els finestrals renaixentistes de cases abandonades al temps són com arboces o murtons per als cercadors d'esclata-sangs pels pinars de s'Atalaia: hi són, però avui no compten. El novembre alcudienc és lent, tranquil. «L'abundància ha mort la fam», explica Jaume Pomar per fer entendre que quatre infants nedin dins un mar de galletes d'Inca, la mort del desig, la desaparició de la necessitat, origen de qualsevol recerca. L'auditori, aquest luxe cultural d'una societat dual abocada al diner, està ple d'art i passen els cotxes i els camions per la ronda de randetes de gespa, avui amb escultures com agulletes de plata i graffitis a un taulell, que no els fa diferents dels que hi ha a l'emblemàtic monument de l'especulació que és l'edifici des Clot. És el cada dia: Alcúdia queda enfora de l'enteniment de Ciutat. O massa a prop, per als viatjants i cosmopolites alcudiencs. Els espais propers se'ns fan aliens i el temps és tan valuós com per poder-lo perdre un dissabte al matí sense fer res. Així i tot, prop d'un centenar de persones arribaren fins a Alcúdia per amor a l'art. I els organitzadors, encoratjats pels veïnats i alguns empresaris que han col·laborat com la pluja a fer sortir aquests bolets, ja s'engresquen de franc perquè en el futur Alcúdia pugui ser un cop a l'any el bosc encantat que ha estat la setmana passada, on un menorquí de Ferreries o el mateix Josep Alaminos han tengut temps per aprendre a jugar a terceti. I és que restaurants n'hi pot haver molts, però cuiners "bé ho sap en Baltasar i qui el coneixem" no ho pot ser tothom: més que vendre menjar per engolir cal que li agradi agradar i seduir, ser net i no enganar.

Avui manca un més rodó per a Nadal i ja hi ha qui fa oi de tanta ornamentació i parafernàlia rància.