TW
0

Mai he sabut quina era la base de les banyes com a al·legoria de la infidelitat. No sé ni si existeix, però, a força de pensar en l'encabronament d'una petita però poderosa part dels propietaris d'hotel, he desenvolupat una teoria que vos amoll per si aprèn a caminar sola. Una de les característiques dels banyuts que més criden l'atenció és l'estúpida mania d'envestir, una i altra vegada, contra allò que els fa mal. Pocs animals actuen de manera tan absurda. Però la capacitat d'aprenentatge de les espècies banyades sembla reduïda al que porten en el codi genètic, que els obliga a actuar amb independència de la resposta o estímul rebut. Un ca, un canari, un elefant... al llarg de la seva vida aprenen comportaments i conductes que els allunyen dels perills i estalvien patiments. Segons el grau del que mal anomenam intel·ligència, arriben a desenvolupar respostes més o manco variades que els adapten al medi i a la conjuntura que els ha tocat viure: aprenen, en una paraula. El que els apologistes dels bous consideren «noblesa», no és més que l'estultícia que els du, una i una altra vegada, a una mort previsible, en la qual no s'estalvien cap patiment. Més aviat el contrari, el forcen amb la seva conducta d'envestir sense aprendre del mal que se'ls fa. Sembla com si, quan reiteradament s'encaren al seu botxí, ho fessin sense voler reconèixer la força manifestada pel contrari que els puny. Mil vegades els rebés un picador amb la seva eina mutiladora i mil vegades tornarien a envestir, com embogits en la creença d'una inalterable i indemostrada superioritat. «Bitxos» estranys, els banyuts, que mereixien ser metàfora dels que perden raons, pors als ridículs i els ha estat negat l'enteniment. No sé si és vera aquesta relació, però, almanco, es justifica amb els propietaris d'hotel clarament afectats d'un atac de banyes amb un conseller que pensaven estimar i ara el senten traïdor, els ha fet banyuts. Envesteixen el mercat sense aturar, per molt mal que els faci. Dubt entre si creuen saber que al final guanyaran o si la «genètica» els ha jugat una mala passada i només saben envestir. D'això, com de la suïcida encabotada dels bous, n'hi ha que en diuen noblesa...

Aquests dies s'han sentit veus que volien establir comparacions entre la resposta del senyor Schröder amb la catàstrofe de les torrentades i el senyor Aznar amb la del Prestige. Crec que només el fet d'ostentar conjunturalment la presidència d'un país del mateix àmbit no és suficient com per esperar un comportament igual. No basta ser president, perquè si bastàs significaria que no hi ha diferències ideològiques, que és el càrrec i no les persones i les seves procedències i historials. La prova l'hem tenguda aquests dies: les misèries de la població, les pors a un esdevenir insegur, quasi fantasmagòric, només poden ser compartides per qui se sent part del poble i no un digitat pels déus.