Petroli a la mar

El Prestige pertany a un armador grec, però té bandera de les illes Bahames i anava amb destinació a Gibraltar. És a dir, que paga poquíssims imposts, pot contractar personal de nul·la qualificació procedent de qualsevol banda i està subjecte a unes inspeccions mínimes, si és que existeixen. L'Estat que cedeix la seva bandera es limita a cobrar una compensació i no es preocupa per res més. Aquesta situació podia tenir un sentit fa un segle, quan la necessitat de transportar productes barats d'un lloc a l'altre era més important que les condicons en què es feia. Pero en l'actualitat és un escàndol, sobretot quan es tracta de mercaderies perilloses que poden produir "com ha passat nombroses vegades" desastres ecològics d'enormes dimensions. És necessari que les autoritats internacionals actuïn amb rapidesa i siguin capaces de forçar acords vinculats per acabar amb aquests tipus de pràctiques. L'ONU és capaç d'enviar inspectors a l'Iraq per saber si fabrica o no armes químiques, però no n'ha enviat cap mai a Panamà o Libèria per comprovar en quina situació es troben les seves fantàstiques flotes de superpetroliers i transatlàntics. Des d'aquesta perspectiva és més que sensata la petició feta per la ministra d'Exteriors espanyola, Ana Palacio: impedir que puguin atracar als ports de la Unió Europea els vaixells que contenguin matèries perilloses i que enarborin bandera de conveniència. Si la mesura es prengués, aquests negocis irregulars "si no il·legals" es tallarien en sec. Els famosos armadors grecs "o el que ells representin" s'haurien de subjectar a les normatives dels països més desenvolupats i es faria una gran passa per preservar el ja molt malmès medi ambient del planeta.