De la incomprensió a l'agraïment

14/11/02 0:00
TW
0

Vull recordar als lectors que el mes d'octubre vaig escriure sobre la incomprensió, dificultats i fins i tot el comportament poc respetuós, que vaig rebre quan vaig demanar ajuda a algunes de les nostres Institucions sobre el cas d'en Joan. En Joan és un home de 67 anys que, per motius en què ens podem trobar tots, es va trobar al carrer, sense res i el més trist sense cap solució, ja que totes les portes on tocàvem sempre estaven tancades.

Però vet aquí, la claror i el camí! Les Germanetes dels Pobres, sí que li han obert les portes. En Joan ja ha trobat el seu refugi, és un més de la casa. Com ell diu, mai no havia estat tan ben cuidat, amb tant d'afecte i benestar.

En Joan ja no és aquell que passava fred, fam i dormia dins una barca o al carrer. Té la seva habitació, el seu llit i el més important, se sent estimat i integrat dins aquest centre que tan humanitàriament l'ha acollit.

Les Germanetes dels pobres han aconseguit fins i tot, que torni a confiar en la gent, en la vida i torni somriure.
Aquest fet m'ha duit a reflexionar que en el món hi ha bona llavor, la llàstima és que les males herbes l'ofeguen i així difícilment arriba a donar fruits, però quan ho aconsegueix els fruits són excel·lents.

Caridad Segura Miró, treballadora social. Palma.

També a Opinió

Miquel Ripoll

Robadora del meu cor…

+ Vist
+ Comentat