El portaveu Joan Flaquer

Les virtuts i els defectes que s'atribueixen a un poble generalment són atribuïbles a qualsevol altre. Però són, sobretot, intercanviables. Si dius dels alaroners que són, posem per cas, molt orgullosos, l'encerteràs igualment si dius que són molt humils i discrets. No és bo generalitzar sobre els pobles, les col·lectivitats, ni tampoc sobre les persones, perquè quan ens allunyam de la complexitat de les coses ens adreçam irremeiablement a l'error (i l'error pot ser simplement una equivocació sense més importància o pot desencadenar una tragèdia). De tota manera, continuarem dient que els francesos són xovinistes, els anglesos estirats, els espanyols espanyols, etcètera. Dels mallorquins s'han dit moltes coses: som individualistes (anam cadascú a la nostra), empegueïdors, poc emprenedors..., i si fas la llista de les excepcions és tan llarga que no saps si són excepció que fa regla o regla que requereix excepció. Envejosos? Potser sí, però no tots som envejosos i, sobretot, no sempre envejam les coses de les persones que se senten envejades. De tota manera, no sé qui va dir que a Mallorca ningú no travessa el carrer per donar"te una bona notícia, i tots som capaços de travessar la badia nedant per donar una mala notícia. Això implicaria incapacitat congènita d'alegrar"se de les bones noves que afecten els altres. No és que l'hagi empresa, ni de molt, amb el portaveu Joan Flaquer, però si l'altre dia li demanàvem que no sigui tan abrupte, que recuperi mallorquinitat i coneixement, ara hauríem d'insistir en la petició, encara que ja sense tanta esperança. La història és molt simple, una associació d'experts en turisme premia l'ecotaxa com a millor iniciativa turística de l'any, i sembla que en principi aquest èxit hauria de ser compartit, amb més o menys campanades, per tota la gent d'aquestes illes (hotelers exclosos, crec.) Però no ha pogut ser així, a l'hora de manifestar el seu punt de vista, per a Joan Flaquer ha pesat més allò que ja sembla ressentiment de l'oposició que no el sentit de la responsabilitat d'home públic. És difícil fer un país amb uns polítics així, perquè un país necessita una classe política capaç de treure's la pell quan fa falta, però suficientment responsable i generosa per detectar les situacions en les quals cal empènyer tots en la mateixa direcció. I si en moments de dificultats el portaveu Joan Flaquer no sap fer res més que crear més tensió, és que l'oposició encara no està preparada per fer d'oposició, i, per tant, molt menys per exercir el poder. En el cas de Joan Flaquer no pot ser falta de preparació, ha de ser alguna cosa sobre la qual he preguntat a unes quantes persones, amb el següent resultat: no entén ningú per què un bon polític està entestat a fer de polític molt mediocre, vulgar, instal·lat en el tòpic de politicastre. A qui deu voler agradar, a Madrid, potser? Ha de ser això, perquè aquí, als mallorquins, ens agrada cada dia menys. Però encara ens queda una mica d'esperança, no volem renunciar a tenir un bon portaveu de la dreta. I per què no pot ser Joan Flaquer?