Artistes i noves tecnologies

Al Centre de Cultura Contemporània, de Barcelona, es varen celebrar, la setmana passada, unes jornades destinades a mostrar les possibilitats de les noves tecnologies en l'àmbit de la creació artística. (Com sempre, en aquestes qüestions no ens podem orientar pel que hem sentit i/o vist en els mèdia: la necessitat de trobar titulars i imatges d'impacte depaupera la informació fins a l'anèmia més irreversible. Cada any, a ARCO hi ha una cursa d'idiotes per proporcionar la imatge de portada als diaris i a les televisions. Un quadre de Barrades, posem per cas, o de Torres García, pot passar desapercebut, sepultat per un artilugi que bufa i fa ampolles "és a dir, una metàfora sobre la Història i la fragilitat dels somnis humans, per dir"ho així", però que permet moviments de càmera helicoïdals). De manera, dèiem, que no podem saber què ha passat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona si no ho hem vist amb els nostres propis ulls. Però, en fi, res en contra: no pot ser ignorat res del que ampliï les possibilitats d'expressió artística de la persona humana. Ara, no ens estranyaria que s'organitzàs una setmana per explorar les possibilitats del dibuix en la creació artística? El dibuix, sí, allò que altre temps s'ensenyava i que sobretot els artistes plàstics dominaven a la perfecció, tant que se'n servien per transmetre el seu batec artístic..., sabeu de què parl? Potser resultaria molt antiquat, tant o més que una setmana dedicada a mostrar com la pintura a l'oli pot ser emprada en la creació pictòrica. Direu que això ja se sap, i és possible, però mai no s'arriba a saber del tot, fins al final; i sobretot ara, quan ja hi ha en el mercat dues generacions d'artistes que poden haver assolit aquest estatus sense haver après de dibuixar i sense tenir una idea llunyana de què cosa sigui el clarobscur, la perspectiva, les transparències... També podeu dir que, per expressar allò que duen dins, no els és menester res de tot això, i que amb una instal·lació o amb un vídeo art poden indagar veritats ocultes més i millor que no amb un pinzell o un llapis. I qui ho discutiria? Òbviament, l'artista es pot servir de qualsevol mitjà al seu abast i pot convertir en art qualsevol objecte que toqui amb les mans: però per què és artista, no perquè se serveixi de les noves tecnologies o perquè ombregi al carbonet. Aquestes exhibicions de les possibilitats de les noves tecnologies constitueixen tota una expressió de l'esperit dels nous rics de l'art. Em recorden aquell arquitecte que garantia la qualitat dels seus projectes perquè feia els plànols per ordinador. Tanmateix, les noves tecnologies el que posen en relleu és que sempre hi haurà artistes sublims, mediocres i execrables. Passa que, com que tothom es pot sentir artista davant d'una pantalla d'ordinador, augmenta perillosament el nombre d'artistes i es dispara el percentatge dels execrables.