L'obertura dels multicines de Marratxí ha saturat, més del que
ja ho estava, el primer tram de l'autopista fins a Inca. La pressió
per l'ampliació d'aquesta via es farà molt gran, i l'oposició a les
autopistes tornarà a ser presentada com una curolla d'il·luminats.
El que és insensat, però, són dues coses, una referida a la nostra
manera de divertir"se i una altra referida a la nostra manera
d'ordenar el territori.
En relació a la primera qüestió, és absurd construir una oferta
d'oci que faci que per anar al cine, a comprar o a sopar (o totes
tres coses, una darrere l'altra, de manera que tenim el dissabte o
el diumenge arreglat) la gent hagi d'agafar cotxe i sortir de la
ciutat. En aquest sentit, el nou parc d'oci no és un cas aïllat ni
una excepció, sinó l'exponent clar d'una tendència que la societat
s'hauria de plantejar si convé aturar. L'adopció del model
nord-americà del «mall» és la negació de la vitalitat del veïnatge,
que deixa de ser el lloc per comprar, per parlar o per jugar, i
passa a ser el teló de fons d'un paisatge de cel·les estrictament
individuals. La diversió no pot ser concebuda fora del marc
comercial de la compra i venda: compram pel·lícula, pizza, bitlles,
vestit, sabates i patatilles. Compram, a més a més, la benzina per
arribar"hi, ja que les administracions ens hi posen, generosament,
les autopistes, mentre argumenten que no poden invertir en
transport públic perquè és deficitari.
La segona insensatesa és autoritzar instal·lacions d'aquest
tipus sense preveure el seu impacte sobre la saturació vial. Les
carreteres i autopistes no es fan dins del marc d'una ordenació del
territori completa sinó que es fan de manera reactiva, per anar
solucionant les successives saturacions. El problema és que aquest
és un procés sense final: afegir capacitat i velocitat a les
carreteres és pot fer ad infinitum, i de fet és una manera d'operar
que ja ha mostrat la seva ineficàcia: la saturació desapareix d'una
banda i apareix a una altra, o desapareix ara i apareix més envant.
L'aposta de la mobilitat sostenible és fer (tal com es diu de
l'aigua) gestió de la demanda en lloc de gestió de l'oferta: no
oferir més i més capacitat vial i més i més velocitat, sinó posar
les bases perquè minvin les necessitats de desplaçament.
Avui mateix (ahir per al lector) el conseller d'Ordenació del
Territori del Consell de Mallorca explicava, en aquestes mateixes
pàgines, que el Parc Temàtic d'Inca no és acceptable per
consideracions d'aquesta mena. Correcte, però insuficient. No convé
autoritzar el que les carreteres no poden absorbir de manera
raonable, però tampoc no convé ordenar el territori de manera que
s'ofereixi una extraordinària via de penetració a l'interior de
Mallorca per a tot tipus d'activitats recreatives. Ho dic per al
circuit de «vies"parc» que proposa el model de Pla Territorial del
Consell de Mallorca: un nom molt comercial per entregar el Pla de
Mallorca i els seus voltants a l'ús turístic i d'oci. Mortes les
ciutats (que ja no serveixen ni per comprar ni per divertir"se),
matam el camp.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.