Multicines i carreteres saturades

TW
0

L'obertura dels multicines de Marratxí ha saturat, més del que ja ho estava, el primer tram de l'autopista fins a Inca. La pressió per l'ampliació d'aquesta via es farà molt gran, i l'oposició a les autopistes tornarà a ser presentada com una curolla d'il·luminats. El que és insensat, però, són dues coses, una referida a la nostra manera de divertir"se i una altra referida a la nostra manera d'ordenar el territori.

En relació a la primera qüestió, és absurd construir una oferta d'oci que faci que per anar al cine, a comprar o a sopar (o totes tres coses, una darrere l'altra, de manera que tenim el dissabte o el diumenge arreglat) la gent hagi d'agafar cotxe i sortir de la ciutat. En aquest sentit, el nou parc d'oci no és un cas aïllat ni una excepció, sinó l'exponent clar d'una tendència que la societat s'hauria de plantejar si convé aturar. L'adopció del model nord-americà del «mall» és la negació de la vitalitat del veïnatge, que deixa de ser el lloc per comprar, per parlar o per jugar, i passa a ser el teló de fons d'un paisatge de cel·les estrictament individuals. La diversió no pot ser concebuda fora del marc comercial de la compra i venda: compram pel·lícula, pizza, bitlles, vestit, sabates i patatilles. Compram, a més a més, la benzina per arribar"hi, ja que les administracions ens hi posen, generosament, les autopistes, mentre argumenten que no poden invertir en transport públic perquè és deficitari.

La segona insensatesa és autoritzar instal·lacions d'aquest tipus sense preveure el seu impacte sobre la saturació vial. Les carreteres i autopistes no es fan dins del marc d'una ordenació del territori completa sinó que es fan de manera reactiva, per anar solucionant les successives saturacions. El problema és que aquest és un procés sense final: afegir capacitat i velocitat a les carreteres és pot fer ad infinitum, i de fet és una manera d'operar que ja ha mostrat la seva ineficàcia: la saturació desapareix d'una banda i apareix a una altra, o desapareix ara i apareix més envant. L'aposta de la mobilitat sostenible és fer (tal com es diu de l'aigua) gestió de la demanda en lloc de gestió de l'oferta: no oferir més i més capacitat vial i més i més velocitat, sinó posar les bases perquè minvin les necessitats de desplaçament.

Avui mateix (ahir per al lector) el conseller d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca explicava, en aquestes mateixes pàgines, que el Parc Temàtic d'Inca no és acceptable per consideracions d'aquesta mena. Correcte, però insuficient. No convé autoritzar el que les carreteres no poden absorbir de manera raonable, però tampoc no convé ordenar el territori de manera que s'ofereixi una extraordinària via de penetració a l'interior de Mallorca per a tot tipus d'activitats recreatives. Ho dic per al circuit de «vies"parc» que proposa el model de Pla Territorial del Consell de Mallorca: un nom molt comercial per entregar el Pla de Mallorca i els seus voltants a l'ús turístic i d'oci. Mortes les ciutats (que ja no serveixen ni per comprar ni per divertir"se), matam el camp.