Les gidrioles

Arran de l'èxit espectacular de la concentració ciutadana en commemoració del 29-O, la Plataforma per l'Autogovern no atura. Els seus components s'han convençut que, en contra de l'opinió d'alguns articulistes derrotistes (em sent al·ludit), serveixen per a fer qualque cosa més que punt de creueta vora el maridet, i es veuen amb coratge de donar una mà al Govern en el procés de normalització lingüística. No cal dir que la primera passa que va fer Antoni Mir, en representació del col·lectiu, va ésser aconseguir el vist-i-plau de la conselleria de Cultura i cursar una invitació en castellà (perquè l'entenguin) al Partit Popular. És una opinió compartida: totes les forces cíviques consideren que la participació dels conservadors és del tot necessària si volem dur a terme una acció contundent, no sols a favor de la normalització, sinó de l'autogovern. I Joan Flaquer, conscient de la responsabilitat històrica que li correspon, va assegurar la seva assistència a la reunió prèvia a la reunió que ha de posar en marxa la campanya «Money, money the people balear». Únicament va posar una condició: que també fos convidat Tummy Bestard, en representació dels Estats Units, a causa de la reconeguda sensibilitat americana en el tractament del problema indi. La reunió es va celebrar en el Consolat de Mar i, a l'hora de començar, entre representants d'entitats polítiques, culturals i cíviques i els tòtems de la cultura, no hi cabien de tants que eren, de manera que per fer la fotografia pertinent s'hagueren de compondre en fileres, com si fossin els components de la Capella Mallorquina "els més baixos davant i els més alts darrera", presidits, tots ells, pel poeta Bartomeu Fiol, que amb dos pams per damunt els més alts semblava el campanar de Santa Eulàlia. A la reunió ja no n'hi participaren tants com a la sessió fotogràfica, però n'hi havia suficients com per a garantir el consens social. Antoni Mir va presentar la iniciativa «Money money, the people balear». Va dir que es tractava d'una acció de suport econòmic a la normalització lingüística, ja que el Govern "amb el beneplàcit de tots els reunits" no ha considerat oportú dedicar-hi cap partida dels diners recollits amb el cobrament de l'ecotaxa. Va alçar un braç, el president Antich. «No hem d'aixecar susceptibilitats», va dir. I afegí: «Per tal que no ens puguin titllar d'insolidaris, enguany dedicarem una partida de l'ecotaxa a la ressembrada de figueres de moro a Almendralejo, i l'any qui ve una altra a afavorir la cria de peixetó a la costa d'Almeria. Així, d'aquí tres anys, veurem d'arreplegar quatre peces de cinc per a la llengua catalana i, aleshores, que no ens retreguin res de res, perquè tot d'una tindrem resposta: Que no menjau figues de moro, vosaltres? Que no fregiu peixetó?». Hi va haver aplaudiments. «Sí senyor, és hora de parlar fort», va dir el representant de l'AELC. «Amb el vostre permís...», va recomençar, Antoni Mir, un xic molest per les interrupcions. I va iniciar la seva explicació. L'acció «Money, money, the peoble balear» consisteix en la fabricació d'un munt de guardioles, que reprodueixin el bust dels més prestigiosos dels nostres intel·lectuals d'un temps. Seran entregades als escriptors que participin en el Galeuska i, aquests, postularan pels carrers tot el cap de setmana pròxim. «L'obrero mai no demana, exige», va protestar Llorenç Bravo. «Però l'escriptor sí "li va respondre Pere Muñoz". Per això no passis ànsia». «Y además, Lorenso, pedir de una manera altruista no és cap desdoro "li va respondre Tummy Bestard". Ara mateix me'n record de na Conxita Velasco i de na Laura Valensuela a Las Chicas de la Cruz Roja. Ho feren tan i tan bé que les dues se casaren». Va mostrar la seva estupefacció, Antònia Vicens. «No sé si m'entusiasma la proposta "va comentar". Em veig, en els meus records de ninoia de postguerra, amb calcetinets blancs i sabatetes negres, de xarol, pidolant un velló per a comprar sopeta per als xinets». I va demanar, fruit de la seva reflexió: «voleu dir que nosaltres som com els xinets?». No va rebre cap resposta, potser perquè el conseller de Cultura havia pres la paraula. «Pot ésser una acció contundent, en el sentit que podem arreplegar una pila de duros, però ha d'ésser moderada en la forma», va suggerir. «I que no trobau que a qualcun dels escriptors de la guardiola li hauríem d'emmascarar una mica la cara?», va proposar Pere Morey. I davant la indignació general, afegí: «Vos ho dic per tal d'arreplegar més almoines». Li va fer costat, Andreu Crespí. «Podeu afirmar que els forasters s'estimarien més dipositar la caritat en un cap moreno», va comentar. Va sospesar la proposta, Damià Pons. «Home, Miquel dels Sant Oliver és de muntanya i a la muntanya hi ha sitges». Va intervenir Antònia Vicens. «Posats en aquest pla "va dir" tenc entès que na Maria Antònia Salvà feia el braser de pinyolada». «Oh! I en Blai Bonet, quan estava constipat, es posava més groc que una llimona "li va replicar Pau Fornés". Però això no vol dir res, guapa...» Joan Melià va intervenir per a tallar la discussió. Els busts reproduirien els nostres clàssics tal com eren. Calia triar quins serien els reproduïts. «Jo posaria mossèn Alcover "va comentar Bartomeu Fiol", perquè tenia el rodó del cap més gros que una barcella». Va assentir, Francesc Quetglas. «És clar, com més cap, més cabuda». Va intervenir Víctor Gayà. «Aina "va demanar a Aina Moll" que n'has conegut qualcun altre d'escriptor caparrot?» I va sospirar, Aina Moll. «Caparrots, allò que se'n diu caparrots, n'he conegut molts». I matisà: «que tenguessin el cap gros, no tants». Finalment es va nomenar una comissió, encarregada de nomenar una altra comissió que seria l'encarregada de triar els sis escriptors més adients per a convertir-se en guardiola. L'acció «Money, money, the peoble balear» tindrà lloc el cap de setmana vinent, de manera que veurem una cosa tan insòlita com és ara els escriptors dels Països Catalans fent país. Antònia Vicens "en representació de l'AELC de les Illes", ho va comunicar telefònicament al president absolut, el senyor Pérez Muntaner. «I dius, noia, que m'he de passejar amb una guardiola?», li va demanar aquest a la nostra escriptora. «Fillet "li va respondre aquesta" ja és ben hora que no vengueu a Palma just a sopar».