Encara estam amb aquestes

TW
0

És un fet que la normalitat s'aconsegueix amb una suma de petits i grans esforços. Gràcies a la valentia de moltes persones que varen ser capaces de plantar cara, avui en dia una dona pot fer feina i no dependre "en cursiva perquè si començam a filar prim i ens anam a veure qui ostenta els càrrecs de direcció i en nom de qui estan les empreses aquest verb ja no seria l'apropiat" de cap altra persona de sexe masculí. Per aquest mateix argument, la sol·licitud del guàrdia civil demanant viure a un pis de la Comandància amb un altre home com la seva parella de fet és un acte difícil i, per damunt de tot, valent. Dic valent perquè la tradició catòlica ens va ensenyar de ben petits que «pecat amagat mig perdonat» i l'homosexualitat, encara que hagi estat sempre una opció sexual molt practicada en el si de l'església, encara és pecat. Dic difícil perquè m'imagín el que ha d'ésser viure i aguantar els comentaris i les mirades de la intolerància, o més aviat de la hipocresia cada dia. Particularment no m'agraden gens els quarters i molt manco la fiscalització a la qual són sotmesos els que hi resideixen per part de la pròpia comunitat. He conegut persones que han viscut autèntics drames quan han hagut d'admetre no sols l'homosexualitat d'una filla seva sinó la burla i condemna dels seus veïnats i, a la vegada, superiors en l'escala jeràrquica militar. Encara que diàriament ens trobem amb declaracions públiques de persones que no dubten a afirmar la seva homosexualitat, és un fet que dins certes professions una sortida de l'armari pot significar des de la pèrdua de la feina a oblidar"se de les possibilitats d'ascens. I aquesta condemna es produeix en tots els àmbits, si no pensin vostès i veuran quants polítics i polítiques que coneixen han estat implicats, fins i tot condemnats en casos de corrupció, i continuen amb la seva activitat pública amb la cara ben alta. Serà aquesta una conseqüència de la modernitat d'un nou segle, on hi ha delictes ben vists socialment mentre que la declaració pública de l'homosexualitat, una simple opció sexual, continua sent un fet insòlit i justifica la primera plana dels diaris.