La ciència agafa el fusell: destinam tants de diners a
investigar la manera més efectiva de fer la guerra com a la resta
d'objectius d'investigació científica i tecnològica. La
responsablitat és del govern de l'estat, que és qui decideix la
distribució pressupostària, però era imprescindible alguna resposta
d'insubmissió entre el col·lectiu dels investigadors. Ha arribat
una reacció, i esperem que s'estengui com una taca d'oli: els que
dediquen la seva vida a incrementar el bagatge del saber humà no
poden ser funcionaris obedients que posen la seva intel·ligència al
servei de la vida o de la mort, segons decideixin els que
comanden.
L'entitat catalana «Fundació per la Pau» segueix avançant en la
seva encomiable campanya «Per la pau: prou investigació militar!».
Un primer èxit de la campanya va ser aconseguir que els claustres
de quatre de les principals universitats catalanes aprovassin
resolucions contra la desmesurada quantitat destinada a
investigació militar. Aquesta setmana, l'entitat pacifista ha
presentat una declaració amb la qual 1.003 científics es declaren
objectors a aquesta negació del que haurien de ser els fonaments
humanistes de la ciència. Els signants adquireixen el compromís de
«no participar en cap recerca que tingui una finalitat
explícitament militar o que estigui subvencionada amb fons dedicats
a la recerca amb objectius militars». A la llista, no hi manquen
noms il·lustres, com el de l'antic director de la UNESCO Federico
Mayor Zaragoza, el filòsof Xavier Rubert de Ventós o l'antic rector
de la Universitat Autònoma de Barcelona Carles Solà, a més d'una
llarga llista que inclou catedràtics universitaris de disciplines
com la biologia cel·lular o l'enginyeria química. No fa falta
exlicar que aquesta objecció la poden fer tant els investigadors
dels àmbits tradicionalment anomenats «de lletres» com els «de
ciències»: primer, perquè el saber es resisteix a ser
compartimentat, i, segon, perquè també la investigació en
psicologia es pot posar al servei del control militar de les ments
o el de la sociologia al servei del foment del conflicte entre
civilitzacions.
La campanya necessita poca justificació, ateses les dades
aportades per Fundació per la Pau. A l'àmbit espanyol, la
investigació amb finalitats militars s'ha multiplicat per quatre
d'ençà l'any 1995, i en aquests darrers anys entre un 34% i un 54%
del total de recursos públics destinats a R+D (recerca i
desenvolupament) han anat a programes militars. A escala mundial,
dues dades ens basten, com a mostra: més de mig milió de científics
de tot el món es dediquen a la investigació militar, i es destinen
cinc vegades més recursos a la R+D militar que a la recerca per a
la salut. Darrera les dades hi ha la crua realitat contra la qual
s'ha revoltat aquest col·lectiu de reivindicació de la dignitat de
la ciència: la desfressa de l'altíssima tecnologia i de la recerca
més sofisticada amaga molt malament el rostre de la bèstia humana
de sempre. L'home no deixa de ser un llop per a l'home, quan
multiplica la seva capacitat de destrucció amb un míssil
intercontinental teledirigit: com a màxim, és un llop tecnològic de
darrera generació. Les bombes intel·ligents no existeixen: la
destrucció sempre és estupidesa.
Una nota final obligada: i la Universitat de les Illes Balears?
Qui s'anima a promoure una declaració claustral? Qui s'anima a
intentar un llistat d'investigadors insubmisos a la militarització
de la ciència? Qui s'apunta a intentar que la retòrica de
l'avantguarda telemàtica vagi acompanyada del compromís de
l'avantguarda ètica?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.