Demà parlarem d'Europa

Si Tonet de Bearn hagués nascut ben entrat el segle XX segurament no li hauria agradat el futbol però s'hi divertiria, com a mínim com a tertulià. M'explicaré. Per una banda ell era un home complex, amant dels matisos i el futbol és molt simple. Potser perquè els matisos són impossibles: no hi ha guanyadors morals, ni guanyadors als punts. Fins i tot un empat és, en la majoria dels casos, una derrota edulcorada. Si no fas un gol més que el rival totes les flors i violes, o el sibaritisme intel·lectual, si ho voleu així, se'n poden anar al femer; per altra banda, ell, Tonet, per fer emprenyar el capellà del poble, li deia que entre Déu i el Dimoni només hi ha una petita passa, «entre el bé i el mal només hi ha un malentès», com en el futbol, que entre l'eufòria i el desastre només hi passa un cabell. Coses semblants a aquestes les deia, també, Jordi Basté, en un comentari radiofònic parlant del Barça victoriós d'abans de jugar amb el Betis i del derrotat després del «desastre» del Colombino. Amb el Mallorca, i qualsevol altre equip passa el mateix. No hi ha matisos. I entre la glòria i el desastre només hi ha un petit malentès. Els vint minuts de bon joc que es varen veure fa quinze dies, els que anaren entre el primer i el segon gol de l'At. de Madrid, quedaren completament ofuscats per la categòrica evidència del resultat. I tot i que foren bells, al cap i a la fi, no serviren per a res. Avui, potser en tot el partit no es veuran aquells vint minuts de bones intencions de què he parlat abans però tal vegada " així ho voldríem tots" es guanyi. I, encara que el partit sigui tediós i feixuc, si es guanya, demà algú apuntarà vers Europa. I si es perd o s'empata serà tot el contrari. Posats a triar m'estim més levitar dins les tavelles de la glòria.