Preàmbul al País Basc

Les lleis i les actuacions judicials tenen per objecte la plena vigència i l'exercici lliure dels drets dels ciutadans. Quan una decisió judicial treu cinquanta mil persones al carrer, hi ha moltes raons per interrogar-nos sobre l'encert de la decisió i la bondat de les lleis que es volen aplicar. La democràcia és el règim de la majoria, però si s'hi aprofundeix també ha de ser útil per expressar les voluntats de les minories i per respectar-les. El que ocorre aquests dies al País Basc posa de manifest, una vegada més, que les majories tenen l'obligació moral de respectar tothom més enllà de la lletra de les lleis, perquè sovint aquesta lletra no recull sensibilitats profundament arrelades en uns grups determinats de ciutadans. A Euskal Erria es viu una terrible paradoxa: l'augment de la conflictivitat que es tractava d'evitar. S'hi dóna, a més, la perversa situació d'un govern autonòmic que, substentat per partits oposats frontalment a la llei, tenen l'obligació de fer-la complir. El Govern basc ha actuat amb una escrupolositat inqüestionable. Malgrat això, l'actuació de la Policia basca només ha estat criticada pels extremistes bascos i pels populars. El PP cada vegada posa més a les clares que, amb el seu soci del dit «Frente Nacional», el PSOE, vol guanyar en el parlament espanyol allò que va perdre a les urnes, a unes eleccions, les basques, que revelaren l'existència d'una majoria unida per uns sentiments que ara senten ferits. El PP i el PSOE són els responsables màxims d'una llei l'aplicació de la qual convulsionarà encara més la vida política i social del País Basc. La resposta a una decisió judicial que va en la mateixa línia sembla un preàmbul prou eloqüent.