Se cerca heroi

Durant la propera setmana Europa commemorarà, en una mesura o altra, els atacs contra les Torres Bessones de Nova York i el Pentàgon. Com dicta el costum dels darrers deu anys, aquí almenys, l'aniversari serà marcat per la televisió amb documentals i algun docudrama, més que per actes públics. Ens hi apuntarem, tot i que s'ha vist un refredament dels ànims a Europa davant la continuada agressivitat dels Estats Units en el Pròxim Orient i l'aparent fracàs de la guerra contra el terrorisme, que ara per ara encara ha de produir un sol detingut clarament lligat als qui ordenaren els atacs de l'onze de setembre. Però l'aniversari de l'atac serà almenys una ocasió per revisar què hem fet aquests dotze mesos: Europa ha quedat sense la més mínima insinuació d'una política exterior comuna; s'ha deixat de parlar de la força militar europea unificada; Europa ha començat a reflexionar sobre el paper dels musulmans en la societat occidental, uns per bé i uns per mal, i ha començat a veure que ser un punt de trobada entre cultures no condueix necessàriament a la seva coexistència pacífica, especialment quan la societat en qüestió es nega a assumir responsabilitats envers els països d'origen dels ciutadans que acull. Els americans, aquests dies, reflexionen també sobre què constitueix l'heroisme. En els actes de commemoració en volen elevar uns quants, d'herois, o potser molts, per a la contemplació del món. I es troben que la diferència entre els herois i les víctimes no és sempre clara... A més, quin dilema, el d'una societat que venera la lluita personal de cada un, quan no té possibilitat de reconèixer cada un dels que moriren. Com fer herois de cada un dels milers que moriren, sense que l'heroisme del conjunt perdi el valor simbòlic que hauria de tenir? No és el seu estil fer elogi de l'heroi anònim. En altres ocasions han suspès l'assignatura. Després de la guerra del Vietnam, quan no pogueren declarar una victòria, no saberen reconèixer els herois que, malgrat tot, hi devien ésser. Aquesta vegada no els hauria de passar el mateix. És probable, per tant, que aquests dies ens repassin, d'una manera o altra, la llista de tots els noms, sense deixar-se'n ni un. Queda per veure com solucionen la papereta de decidir si tots, o cap, o només uns quants, seran declarats els herois de la jornada. No els passarà aquesta ocasió sense que creïn uns quants mites per al consum del món sencer.