Miquel Payeras18/08/02 0:00
TW
0

En el PP estan eufòrics. Des de l'estiu passat Jaume Matas intentava la tranquil·lització interna entre les «famílies» enfrontades d'ençà la crisi de 1995 provocada per la forçada dimissió de Gabriel Cañellas, però les ferides encara estaven obertes. S'han cicatritzat, ara, que pareix que tothom està tan content? Evidentment no. Però sí és cert que qualque cosa ha passat. Qualcú anà a Madrid a explicar a Javier Arenas la necessitat de fer un pacte intern que asseguràs anar a les eleccions amb pau i tots junts. Perquè, creuen, la victòria és possible. S'intueix qui hi anà, a Madrid. Però no se sap amb certesa. En qualsevol cas, el resultat va ser excel·lent, pels interessos conservadors. Matas acceptà pactes i gests de concòrdia que eren impossibles d'imaginar només fa un any i busques. D'aquí l'oferta, acceptada, a Joan Verger perquè presidesqui el congrés del PP, a l'octubre. I, també, el pacte que va fer possible la candidatura de Catalina Cirer a la batlia de Palma, que tant ha descol·locat els partits opositors i tanta confiança cega en la victòria ha despertat en les files conservadores. Tant és així que fins i tot l'aparentment perjudicat per aquest pacte, l'extotpoderós José María Rodríguez, sembla haver acceptat disciplinadament posar"se a les ordres de Cirer. Ho pareix, almanco. Parlant amb gent del PP de l'Ajuntament de Palma i del grup parlamentari, la impressió que se'n treu és la dita: eufòria. Estan segurs que a la capital arrasaran, que no només consolidaran els 15 regidors de 1999, sinó que n'incrementaran qualcun més i que l'èxit a Palma tindrà conseqüència al Consell i Parlament, on aspiren a augmentar un conseller"diputat. Quedant"se com estan a les restants illes, que és el que creuen, tendrien un diputat més o, en el cas pitjor, igual que el 1999: 28 diputats. Però no contemplen en cap cas una pèrdua de representació, gràcies, diuen, a la imatge de divisió i bregues del Pacte de Progrés. I amb 28 o 29 diputat somriuen quan se'ls demana per pactes. Deia un d'ells: «amb 17 a Mallorca vendran a menjar a les nostres mans, i fins i tot amb 16 i quedant com estam, voldran pactar amb nosaltres, segur».

Evidentment, cadascú s'il·lusiona com vol. Però l'eufòria del PP per ventura no és del tot raonable. És vera que el Pacte de Progrés ha estat bàsicament un desastre, contemplat com l'intent, frustrat, d'una política comuna en el Govern que fos vertaderament una alternativa (i no només una alternança) al PP. I això dóna ales al PP, el qual ha decidit incrementar la pressió a partir de setembre contra el Govern i el Pacte per intentar fer"los responsables de la famosa, i encara no vista, crisi econòmica. I per aquí hi podria haver hagut una errada fatal, pel PP. És vera que poden amb la demogògia aquesta del «amb menys turistes...bla,bla,bla» restar credibilitat al Govern i fer"li mal. Però alerta: potser s'han descuidat d'una cosa. La societat balear és majoritàriament provinciana. Vota, per tant, en funció de la percepció de cadascú en relació al Poder. I el Poder, per a la majoria de baleares, és només un: el de Madrid. O PP o PSOE, però sempre per criteris nacionals. No balears. Si estam d'acord en això, i tothom amb un mínim sentit comú hi està, no potser que tanta demagògia de la crisi acabi per perjudicar més el PP que no el Govern? Que li sigui com una mena de boomerang? Que tirant"lo a la jugular d'Antich el feri, sí, però l'aparell no quedi incrustrat en el president, ni en el Govern, ni en el Pacte, i torni cap el PP i li pegui al cap? Perquè clar, si donam per bo que el vot és immensament majoritari en clau nacional, podria ser ben bé que l'èxit del PP en fer veure que hi ha una crisi sigui la seva tomba. Almanco és una tàctica molt perillosa. Perquè la gent que efectivament se senti immersa en una crisi, i té com a referent del Poder la capital: Madrid, a qui responsabilitzarien, arribat el cas? A un Govern balear del Pacte de Progrés que la majoria no saben ni qui el forma? O a qui governa a Madrid? I no és el PP, aquest, que, a més, podria presentar un ministre com a candidat i així quedaria encara més clar? Si hi ha crisi, si el PP presenta al ministre Matas, i la majoria de balears veuen com el màxim responsable de la seva situació socioeconòmica personal al govern nacional, doncs... Està clar, quin és el possible efecte boomerang, no?