Aficions d'estiu

Quan arriba l'estiu tots els que es guanyen les sopes amb les vacances dels altres es posen a fer números. Si enguany són un deu per cent menys; si la remodelació rendeix el que s'esperava, o si la depuradora els ha acabat d'espantar, als turistes. Però no és només a vorera de mar que es treuen les calculadores. Algunes de les ciutats europees enguany fan tants comptes com nosaltres. Si la reina Isabel i la seva família variada encara atreuen els americans i japonesos com l'any passat, si els museus de París encara es venen malgrat la calor. I la ciutat alemanya de Munic discuteix si el seu famós parc de nudistes encara atreu les masses de turistes com abans. Enguany han decidit que el declivi és greu i que cal fer-hi alguna cosa. Han començat per apel·lar al poble de Munic, demanant-los que vagin al parc i es llevin tota la roba com feien fa deu o vint anys. Però temen que la cosa no hagi passat de moda. A principi de segle vint es va crear el moviment de la «cultura del cos lliure», que va tenir els seus alts i baixos, com tot, i va veure el seu apogeu en els anys setanta i vuitanta, quan uns 14.000 nudistes prenien el parc cada dia de l'estiu per prendre el sol. Va ser quan Munic va prendre un pàgina de totes les guies turístiques, des del Japó fins als Estats Units. Van ser els anys en què els 14.000 nudistes eren acompanyats al parc assolellat per més de 120.000 persones, sobretot turistes, ben vestits, que anaven a fer un tomb. I la ciutat gairebé en vivia. Els números ara no surten, i ara es comença a dir que el canvi pot durar uns anys: la prosperitat dels anys noranta ha fet que la gent de Munic s'estimi més anar a mostrar el cotxe i la roba cara als bars chic de la ciutat. Arribat la prosperitat, el turisme decau.