Refrescants

Sembla que l'ONU entén l'equanimitat com l'equilibri entre la veritat que n'ofendria un, Israel, i la mentida que faria befa de l'altre, Palestina. Així, a mitjan camí, elaboren un «informe» sobre els fets de Jenín (sense poder-hi anar per prohibició del govern «democràtic» d'Israel) en què no s'afirma que hi hagué una massacre, però tampoc no es nega que es produís. Un pastiche fet amb notícies de premsa, retallades de declaracions i informes oficials. Amb tota sinceritat, de l'ONU no esperava un deslletament de la doctrina Bush, però tampoc que es gastin els diners a penjar-nos un xumet i fer-nos creure que alimenta. Demanar un poc de dignitat a aquells que els negaren l'entrada al lloc que havien d'analitzar, era el mínim.

Acaba el curs polític "els consells de ministres, de govern i d'assimilats" i el curs de nosequè "perquè n'hi ha dels que fan vacances que no se'ls nota la feina", i ens amenacen imatges d'allò que en diuen refrescants: el senyor Aznar amb banyador, el senyor Antich sobre la bicicleta, na fulaneta i en fulanet (sempre són noms que no em diuen res, si és que m'han de dir, que aquesta és una altra) amb el carret de l'aeroport ple a vessar, alineacions dels personatges «de sempre» fotografiats en una festa estiuenca, com si fossin amateurs del canapè i no destacats professionals de la vacuïtat, etc. Tot molt refrescant, com es veu, si arribam a l'enteniment que refrescar no és mitigar la calentor. Una calentor, no ho sé, però una calrada els hauria de venir als membres del Consell Consultiu, que han necessitat mig any per a revisar la Llei de parelles, i ens han aglapit les vacances sense poder-la promulgar. El curs que ve?