Desinfectar les ferides

Aquesta proclama o consigna ha estat ben rebuda, sobretot pels que troben que arriba un poc tard, que són els que veien amb més preocupació com el temps passava i no es feien passes cap a una bona entesa. Finalment, des de les files socialistes s'ha posat, si no la primera pedra, sí la primera expressió de bona voluntat. Però no cal tenir la vista privilegiada dels rapinyaires per veure que la proclama no arriba en les millors condicions possibles.

Encara és molt recent la irregular publicació de la famosa enquesta encarregada pel Govern i per la qual s'han sentit agreujats els militants del PSM. Se'n podien escoltar ecos, d'aquests greuges, en l'entrevista que va realitzar Bartomeu Picornell a Pere Sampol, publicada ahir diumenge en aquest diari. Vol dir això que encara hi ha qüestions a resoldre abans de decretar unilateralment l'harmonia estratègica en el si del Pacte de Progrés. No és suficient aïllar i assenyalar l'«enemic comú», el Partit Popular, per resoldre tots els problemes. Això és optar per un diagnòstic sospitosament obvi i previsible.

Qualsevol observador haurà pogut detectar, en l'escenificació de l'estratègia de futur, la manca de la més lleu referència autocrítica, destinada, si més no, a presentar excuses a algú que s'hagués pogut sentir ofès. L'autocrítica és incompatible amb el triomfalisme electoralista, i, si és d'això, que es tracta, no estaria fora de lloc preguntar"nos si no s'han precipitat aquells que han pretès que, per les raons que sigui, les suspicàcies han de desaparèixer perquè a ells els convé i quan els ve de gust. Trobam a faltar la intervenció acurada d'un polític, que per moltes raons només pot ser Francesc Antich, que sàpiga assumir la responsabilitat històrica de fer en cada moment tot allò que s'ha de fer per possibilitar la continuïtat d'un govern de progrés.