Imaginació al poder

Els manca imaginació per demanar compromisos empresarials de contractació perquè disminueixi la precarietat laboral; perquè el sector tengui major prestigi; no saben demanar que es millorin les condicions de seguretat i higiene dels centres de treball o que se suprimeixin totalment les hores extra perquè s'hagin d'augmentar les plantilles. No, no saben demanar més que el 6% d'increment salarial, perquè això a tothom va bé i les negociacions són més bones de dur, i la gent per doblers segur que es mobilitza. No proposen la realització d'estudis per encaminar el sector de cara a una desestacionalització de l'oferta turística i així tenir feina tot l'any, i per a més gent.

Sembla que aquests sindicalistes han oblidat que el passat 20 de juny vàrem fer una vaga i ens mobilitzàrem per intentar evitar la desprotecció del treballador en atur, de l'aturat que pateix dificultats d'inserció, del major de 52 anys, d'incrementar la inserció laboral de les dones, dels joves, etc. Dic que vàrem fer una vaga perquè jo també vaig anar-hi, i teòricament no feia falta que en fes, com tampoc milers de companys meus. Jo sóc funcionari. Les reformes no ens afectaven a nosaltres, però així i tot anàrem a la vaga. Sobretot ho férem per mantenir i salvaguardar un valor que es diu solidaritat obrera, valor que no hem de perdre de vista, ja que fou un dels valors per fonamentar i donar sentit a les lluites sindicals i obreres, de quan els sindicalistes no cobraven per ser-ho.

Solidaritat amb qui no pot negociar cap conveni perquè és a l'atur sense voler-hi ser. Solidaritat amb les generacions futures perquè no es trobin condemnades a l'atur com a primera experiència laboral. Solidaritat amb qui es troba sobreexplotat, cobrant menys doblers fent la mateixa feina que altres que cobren més, com és el cas de moltíssimes dones. Solidaritat, una gran paraula que els funcionaris del sindicalisme han perdut de vista i de la qual ja no coneixen el significat. Imaginació al poder.