Operació francesa

El negoci que feien les grans empreses estatals franceses a Àfrica i en algunes parts d'Àsia devia ser ben rodó. I probablement encara ho sigui. Sabem d'algun escàndol de les empreses precursores de l'actual indústria petroliera francesa, i d'algunes altres empreses energètiques, i se sospita de molt més del que se sap. Aquest pot ser un dels motius pels quals els francesos són els que més peresa tenen de desmuntar els seus monopolis estatals i deixar entrar en les seves directives inversors estrangers. També podria ser que hi ha massa interessos creats, massa gent implicada en trames que continuen com per poder rodar clau d'un dia per l'altre. La resposta als qui es demanen com és que Franca durant tants d'anys ha mantingut una línia molt pròpia en política exterior, i que, per exemple, mai no ha volgut compartir els resultats dels seus serveis d'espionatge amb els americans, és molt simple: ho paga. Aquesta setmana hem tengut una altra mostra del complicat sistema sistema semioficial que tenien els francesos per fer negocis a Àfrica, quan un avió que portava una dotzena de francesos va ser detingut a Tanzània, camí de Madagascar. Madagascar està gairebé en guerra, amb dues faccions que lluiten pel poder. L'avió francès portava, pel que es veu, dotze experimentats mercenaris francesos, senyors que en altres ocasions han jugat un paper clau, inoficial, per decidir qui du la batuta en diferents estats africans. Un dels mercenaris més famosos ha estat Robert Denard, que ja «treballava» al Congo Belga en els anys 60, abans de la seva independència, i continuava actiu en els anys 90, però ja perseguit per l'interès públic en les seves activitats. Aquesta setmana, l'avió detingut a Tanzània va ser enviat de tornada a París, on l'esperaven la Policia i els fotògrafs dels diaris. Convenientment, l'avió, per a «sorpresa» oficial, va aterrar a Lió, on no hi havia ningú, i els suposats mercenaris s'esfumaren. França, o almenys alguns francesos, en continuen fent de les seves.