Professor kantià amb peus al born

Paga la pena que les Balears enteres sàpiguen de la seva existència, ni que sigui pel fet que, no debades, aquesta Comunitat és la seva d'origen. I no sols nativament parlant: també és el seu agombol afectiu primigeni, i fins l'arrel subsistent, vívida, de la seva personalitat humana i intel·lectual.

Com us podeu suposar, el currículum admira només d'ullar"lo. Llicenciat en Ciències Econòmiques (1978) i dret (1979), fou premi extraordinari de fi de carrera. Resseguí els cursos de doctor en Economia Pública a la Universitat de York (1984), ha exercit de professor visitant a Anglaterra i Estats Units, i actualment ocupa la càtedra d'Economia Aplicada a la Pompeu Fabra de Barcelona. És un dels grans experts en Economia de la Salut, amb prestigi acadèmic dins i fora de l'Estat. El 1996 creà el Centre Especial de Recerca en Economia de la Salut, que funciona en el si de la Pompeu Fabra. És autor d'un gavadal d'estudis i de llibres densos i lúcids en el camp de la seva especialitat, cosa que l'ha projectat als més eximis cercles d'experts internacionals.

Deia d'ell el «Diario Médico» l'estiu passat: «És el guru de l'economia de la salut». Sovint es veu requerit per assessorar els governs en economia i finances sanitàries (l'espanyol, el català, el costa"riqueny o el xinès, per citar uns casos), i ha acabat sent «una figura imprescindible en qualsevol fòrum sectorial que s'ho valgui», assegurava el paper mèdic.

Li plau de definir"se a si mateix com un tipus d' intel·lectual que malda de tenir un pensament universal i una acció local. La combinació, tan subtil com clarivident, resulta perfecta per aquells que sempre hem cregut que la vida dels homes cal que es nodreixi de la saviesa universal, per posar"la al servei del país "el país concret que ens ateny, s'entén. En efecte, com un transsumpte del Josep Pla més arquetípic "l'home que espremé la taronja del món per beure's el suc en el mas Pla de Llofriu", López Casasnovas practica el lema de tenir els peus al born i el cap al món. O sigui, que el seu cervell privilegiat pensa en clau global "que no pas globalitzadora, alerta!", per tal de fer"ne després una digestió del coneixement tot mirant que hi mantingui projecció local. Còngruament, idò, resulta natural que expressi simpaties polítiques pel PSM de Menorca, del qual en va ser fundador. O que, fa uns mesos, el veiéssim assegut a una llotja del Palau de la Música escoltant les ponències del darrer congrés d'Esquerra Republicana. Atansat, però, a la seva independència personal, i lluny de les temptacions de ser l'intel·lectual orgànic de ningú, dóna l'opinió de versat a qui vulgui escoltar"la'n. I així l'han cridat Narcís Serra o Joan Clos, Eduard Rius, Celia Villalobos o Lluís Carod Rovira.

Com a professor observa una pura moral kantiana. Exigeix a la intensitat que és capaç d'exigir"se a si mateix, ni més ni manco. A vegades ha repartit caramels als seus alumnes el darrer dia de classe. Ho fa perquè és conscient de l'enorme esforç a què obliga als seus deixebles. Els demana de remar a tambor batent, com ho feia Espartac a les galeres trirremes romanes, però, és clar, no vol pas que l'odiïn. Supòs que, més aviat, el deuen admirar, perquè és un exemple plausible d'honestedat intel·lectual. I de saviesa aclaparadora. Com que el nostre director general Juli Fuster fou convidat a presenciar la cerimònia de l'Acadèmia, resarem perquè IB"Salut no el menystingui. Vull dir que el faci profeta a ca seva, a aquestes illes el nom de les quals l'acompanyen pels fòrums d'ací i d'allà.