Que Guillem López Casasnovas és un dels cervells més ben moblats
de les actuals generacions de menorquins, no crec que se'n pugui
pas dubtar. La prova més recent em sembla incontestable, o boni bé:
des que la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya va ser fundada
el 1770, només dos economistes, i per tant persones sense titulació
mèdica expressa, hi han estat cridades a ingressar"hi. El primer va
ser l'il·lustre Ramon Trias Fargas, primerencament desaparegut. I
el segon, el menorquí López Casasnovas, que ha estat rebut en el si
de la noble institució en el curs d'una solemne sessió acadèmica
"d'aquelles de frac, corbatí negre i discursos sapientíssims" feta
el passat dia 9.
Paga la pena que les Balears enteres sàpiguen de la seva
existència, ni que sigui pel fet que, no debades, aquesta Comunitat
és la seva d'origen. I no sols nativament parlant: també és el seu
agombol afectiu primigeni, i fins l'arrel subsistent, vívida, de la
seva personalitat humana i intel·lectual.
Com us podeu suposar, el currículum admira només d'ullar"lo.
Llicenciat en Ciències Econòmiques (1978) i dret (1979), fou premi
extraordinari de fi de carrera. Resseguí els cursos de doctor en
Economia Pública a la Universitat de York (1984), ha exercit de
professor visitant a Anglaterra i Estats Units, i actualment ocupa
la càtedra d'Economia Aplicada a la Pompeu Fabra de Barcelona. És
un dels grans experts en Economia de la Salut, amb prestigi
acadèmic dins i fora de l'Estat. El 1996 creà el Centre Especial de
Recerca en Economia de la Salut, que funciona en el si de la Pompeu
Fabra. És autor d'un gavadal d'estudis i de llibres densos i lúcids
en el camp de la seva especialitat, cosa que l'ha projectat als més
eximis cercles d'experts internacionals.
Deia d'ell el «Diario Médico» l'estiu passat: «És el guru de
l'economia de la salut». Sovint es veu requerit per assessorar els
governs en economia i finances sanitàries (l'espanyol, el català,
el costa"riqueny o el xinès, per citar uns casos), i ha acabat sent
«una figura imprescindible en qualsevol fòrum sectorial que s'ho
valgui», assegurava el paper mèdic.
Li plau de definir"se a si mateix com un tipus d' intel·lectual
que malda de tenir un pensament universal i una acció local. La
combinació, tan subtil com clarivident, resulta perfecta per
aquells que sempre hem cregut que la vida dels homes cal que es
nodreixi de la saviesa universal, per posar"la al servei del país
"el país concret que ens ateny, s'entén. En efecte, com un
transsumpte del Josep Pla més arquetípic "l'home que espremé la
taronja del món per beure's el suc en el mas Pla de Llofriu", López
Casasnovas practica el lema de tenir els peus al born i el cap al
món. O sigui, que el seu cervell privilegiat pensa en clau global
"que no pas globalitzadora, alerta!", per tal de fer"ne després una
digestió del coneixement tot mirant que hi mantingui projecció
local. Còngruament, idò, resulta natural que expressi simpaties
polítiques pel PSM de Menorca, del qual en va ser fundador. O que,
fa uns mesos, el veiéssim assegut a una llotja del Palau de la
Música escoltant les ponències del darrer congrés d'Esquerra
Republicana. Atansat, però, a la seva independència personal, i
lluny de les temptacions de ser l'intel·lectual orgànic de ningú,
dóna l'opinió de versat a qui vulgui escoltar"la'n. I així l'han
cridat Narcís Serra o Joan Clos, Eduard Rius, Celia Villalobos o
Lluís Carod Rovira.
Com a professor observa una pura moral kantiana. Exigeix a la
intensitat que és capaç d'exigir"se a si mateix, ni més ni manco. A
vegades ha repartit caramels als seus alumnes el darrer dia de
classe. Ho fa perquè és conscient de l'enorme esforç a què obliga
als seus deixebles. Els demana de remar a tambor batent, com ho
feia Espartac a les galeres trirremes romanes, però, és clar, no
vol pas que l'odiïn. Supòs que, més aviat, el deuen admirar, perquè
és un exemple plausible d'honestedat intel·lectual. I de saviesa
aclaparadora. Com que el nostre director general Juli Fuster fou
convidat a presenciar la cerimònia de l'Acadèmia, resarem perquè
IB"Salut no el menystingui. Vull dir que el faci profeta a ca seva,
a aquestes illes el nom de les quals l'acompanyen pels fòrums d'ací
i d'allà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.