Dissabte, 25." Tot i que mai no he vist cap programa, si de cas
algun escapuló a contracor en la compulsió de prémer els botons del
comandament, no he pogut evitar sentir a parlar d'aquest fenomen
mediàtic dissenyat per institucionalitzar el triomf de la
mediocritat i, alhora, estimular entre la societat la ideologia de
l'èxit fàcil, del frau si s'escau. Una operació de maquillatge sota
la qual s'amaga el germen de la banalitat i el revifament de
l'orgull patriòtic espanyol basat en la competició europea
d'idiotes. Aquesta és l'Europa que volen bastir els governants: la
dels festivals que ocupen en el cor dels ciutadans l'espai de les
emocions primàries. No la de les idees, la intel·ligència, la
diversitat cultural i les conviccions, sinó la dels comissaris, els
comerciants i la uniformitat. La fórmula no és nova. Pertany a
l'estratègia, tan antiga com els antics règims, de facilitar a la
gent ídols de paper, mites manejables, i manipulables, que es
puguin imitar sense el conflicte de pensar i decidir. Personatges
de fama efímera, la ignorància dels quals els apropa a la massa
ignorant i esdevenen referents populars de la superficialitat.
Per circumstàncies que no fan al cas, he vist les darreres
votacions que havien d'establir els guanyadors d'aquest concurs
televisiu que, en la fase prèvia, ha martiritzat les audiències
sensates, que no són gaires. Un locutor, la veu del qual me recorda
la grisor de la televisió única, comenta les incidències. És, sens
dubte, un professional de la vella guàrdia, entrenat per arribar a
les vísceres dels oïdors, sobretot a l'aparell digestiu, o sigui
als budells, que són la base de les emocions viscerals. Jo mateix
m'he sentit afectat pels seus arguments. En només quinze minuts
m'ha produït una nàusea, una sensació d'oi i de vòmit, una
repugnància que només ha pogut apaivagar la derrota, injusta com
quasi sempre, dels representants de l'estat central
d'intel·ligència artificial. Una derrota només explicable per raons
de contuberni entre països de l'est, nouvinguts en l'aplicació de
la narcosi de l'exaltació dels valors occidentals, envejosos que
aquí tot vagi bé. Sort, encara, que hagin estat els vencedors
morals en una competició que enalteix l'estupidesa.
Dilluns, 27." La dificultat d'abastar l'equilibri. La
insensatesa, la prepotència, la provocació com a virtuts per
agreujar la inconvivència. Com més seny es necessita per resoldre
els afers, més desassenyades són les actituds. I, a sobre, ningú no
diu la veritat, ni que sigui per error. Que existeix frau en la
percepció de l'atur, ningú no ho dubta, però crec que,
quantitativament, és menor que en altres àmbits de l'activitat
humana, professional o empresarial, i, a sobre, es tracta d'una
estafa que només apaivaga la misèria. Ningú no s'enriqueix, quan no
té feina o la té precària, amb la minsa percepció que rep de
l'administració. És clar que s'han de prendre mesures, raonables i
proporcionals, per vigilar la justa distribució dels recursos que
provenen dels contribuents que compleixen la llei i paguen imposts,
i la primera fóra, tal vegada, no malgastar-los en les estructures
que els administren, que sovint puja més la corda que el bou. La
meva preocupació, que no és certament la mateixa que la del govern,
però tampoc la dels sindicats ni l'oposició, no és tant que algú
cobri l'atur de forma més o manco il·legal, com que algú que
realment ho necessita no la cobri o no pugui viure dignament amb
l'import que cobra. M'irrita molt més que les vídues cobrin una
pensió de misèria o que els aturats, que per motius d'edat o de
salut no troben feina, no tenguin coberts uns mínims que els
permetin passar el mes sense penúries i privacions.
Potser és una visió ingènua de la realitat, però m'avergonyeix
un sistema tan insensible amb les necessitats de les persones, un
govern que perverteix les seves prioritats i una contestació que
procedeix d'interessos no gens socials, sinó convenients, oportuns,
rendibles en l'afalac a la militància. És l'objectiu de l'executiu
eradicar el frau en els sectors on es produeix, però hauria de ser
la seva prioritat vetllar per les classes socials més desvalgudes,
aquelles per a les quals la supervivència és un miracle quotidià,
aquelles que necessiten una protecció justa, digna, solidària.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.