Jaume Lladó03/06/02 0:00
TW
0

El general Franco aconsellava a tothom que s'allunyàs de la política, activitat a la qual no acceptava dedicar-se. Malgrat que ja fa més d'un quart de segle que no hi és, encara continua tenint seguidors, que habitualment neguen ser-ho, en quasi tots els seus vessants ideològics i aquest que he exposat no n'és una excepció. La darrera manifestació d'aquest ideal apolític de certs polítics ens l'ha ofert el senyor Aznar i, darrere seu, tota la catefa de ministres i càrrecs del Partit Popular. Per criticar la convocatòria de vaga del proper vint de juny, no se'ls ha ocorregut res més que qualificar-la de vaga política. Com si l'adjectiu polític/a significàs quelcom dolent o brut. És clar que és una vaga política, perquè el que pretén és capgirar una proposta política feta per polítics d'una determinada opció política. I això no té res de negatiu. Sense voler entrar en el tema de si la reforma laboral és positiva o negativa, entre altres coses perquè no m'he llegit el decret, el que pens és que aquesta no és manera d'intentar contrarrestar-la. Quan els mateixos polítics utilitzen la paraula política com a adjectiu negatiu, s'estan apedregant les seves pròpies teulades, estan contribuint al menysteniment de l'activitat política per part dels ciutadans i a la despolitització o apolitització, a l'allunyament de la societat dels que es dediquen a la cosa pública.

No sé com així aquesta caparrudesa de certs polítics, quasi sempre ubicats a l'ala dreta, per confondre o intentar que els altres confonguin la politització amb el partidisme, que són conceptes molt diferents. Si Aznar pretén dir a la gent que la vaga de dia vint de juny és una vaga partidista, en el sentit que és una lluita contra les propostes d'un determinat partit, que ho digui amb aquestes paraules, però que no intenti malbaratar el sentit de les paraules, ja que l'únic que aconsegueix d'aquesta manera és fomentar la visió negativa de la política.

Com ja he dit, aquest fenomen no és nou. És reiteratiu qualificar de polítiques les accions de les organitzacions no governamentals o les associacions de veïns quan intenten posar de manifest discrepàncies amb el poder dominant. Naturalment que són accions polítiques, ja que volen influir els governants i la societat en general per tal que tenguin en compte les seves propostes i aquesta és una manera d'intervenir en política tan legítima com presentar-se a unes eleccions. És més, m'atreviria a dir que un sistema democràtic necessita que existeixin sindicats, organitzacions empresarials i organitzacions no governamentals que duguin a terme accions polítiques destinades a defensar els seus principis estatutaris i els interessos dels seus associats, al marge dels partits polítics. És clar que, per tenir força real, cal que no siguin partidistes, ja que si un d'aquests col·lectius comet l'errada d'entrar dins l'òrbita d'un determinat partit, difícilment comptarà amb la credibilitat suficient perquè la ciutadania jutgi amb objectivitat les seves propostes. Si la gent percep que les intencions no són les de la defensa dels propis principis o interessos, sinó afavorir l'arribada al poder o el manteniment al mateix d'una opció política determinda, no confiarà amb la imparcialitat de les seves demandes. Però això és quelcom que han de jutjar els propis associats i simpatitzants i no el senyor Aznar, que el que hauria de fer és intentar convèncer els treballadors que aquesta reforma és per afavorir-los, si és que pot fer-ho, en lloc de criticar la politització de la vaga, a la qual ell, com a polític, també contribueix.