Aznar demana, provocatiu, una felicitació per la novena en una
roda de premsa, apel·lant, una vegada més, a l'espanyolisme que ni
vol anomenar; i floreixen els cards entre ametllers blaus als
conreus abandonats de la pagesia mallorquina, jardí de luxe, camp
d'esbarjo de l'urb... La dreta anomena «populisme» al fascisme; i
els diaris, «radicals» als provocadors de la Cibeles. Cards verds
taquen; secs, piquen. És el nou-vell joc amb l'ús del llenguatge i
la repetició de la mentida o el concepte equívoc. Un sospita que
els nous encunys procedeixen de les notes policíaques i
governamentals que es repeteixen en la frisor informativa sense
reparar en el detall. És el perill del pensament únic del Govern
unívoc que s'apodera "per vies legals, com Hitler, com Mussolini" i
s'inflitra en la resta de poders. «No hi ha quart poder» titula
Antoni Serra les seves memòries periodístiques del «seu» temps de
glòria. I... tercer? I... segon?
Quan la culpabilització generalitzada dels empobrits "perquè la
societat és rica, no?" fa dels immigrants, lladres; dels
estudiants, dolents amb faltes d'ortografia i proclius a les
gateres pel carrer; dels sense feina, malfeiners... és quan es veu
l'horitzó de la barbàrie i es requereix la presència del Santcrist
gros. «En periodisme no calen, per sobreviure, gaire mites ni
ritus. Tot ja està inventat. I tot presumible nou invent és
condemnat al fracàs (...) He vist com tots els nous enunciats es
convertien en fraseologia més o manco ocurrent de la mateixa manera
que la fraseologia disciplinària, tot allò de la 'salvació de les
ànimes'... (...) I tret d'això, no hi ha gaire més coses. O sigui
les mateixes pressions que hi ha a tot arreu i que acaben per
confondre's en una mateixa cosa que no és cosa i que per tot el món
es posa: l'ambició desmesurada de domini sobre els altres». Ho
escriu Antoni Serra en aquest nostre país feliç on no sembla que la
violència, el sexe, les passions, les angoixes, les submissions
generadores d'odi no formin part del paisatge.
És veritat que, aquesta temporada esportiva, la violència ha
estat desastrosa. Però no sols l'esport de competició és una
barreja de sumes importants de diners i l'obligació material de
guanyar. A Sineu "m'han contat, no ho he vist al diari, ni a cap
periòdic gratuït d'aquests nous de la part forana" s'ha registrat
una autèntica orgia de sang amb animals de corral i un ca amb les
cames asserrades. Tema per un «A sang freda» per a un aspirant
mallorquí a Truman Capote d'aquests que pul·lulen per les
redaccions de Ciutat, talment Chenoas esperant l'oportunitat,
aspirant a l'aplaudiment massiu... Però cards verds, taquen... i
enguany floreixen esponerosament liles més endins de les bardisses
futboleres els cards i els odis. Paraules equívoques i impecables
com la pua d'un card sec omplen el paisatge.
Sabíeu que a Inca s'han inventat el ball mirall? Es practica
caminant sobre les llambordes dels carrers per a vianants que es
mouen i que esquitxen els dies de pluja. Enguany, no; però l'any
que ve, a eurovisió.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.