Tot igual

Vaig assistir a la 2a Assemblea d'Iniciativa Ciutadana per Mallorca. Tanta familiaritat ofega. En Pep, na Maria, en Joan, n'Eberhard... tothom coneixia a tothom i no es necessitaven els llinatges per identificar-se. Sembla com si els de sempre inventassin noves excuses per trobar-se o retrobar-se. No cal ni destacar la mitjana d'edat, que era propera a la melangia. Si d'aquí han de sorgir les noves idees, serà perquè les velles persones les tenien amagades. Ni relleu generacional ni res que se l'hi assembli. No dic que tot ja se sabés, ni que els discursos es repetien, perquè seria imprecís en la meva descripció, però sonaven a catarsi col·lectiva, a necessitat d'animar-se els uns als altres, moments abans o després (curiosa multifunció) del desencís. La imatge resum seria la del senador Cámara, cul inquiet i cap feixuc, entrant i sortint d'una sala que, com a premonició, era la de ballet. S'haurà d'articular l'alternativa a l'alternativa per, realment, eixamplar les bases d'una esquerra necessària, ara més que mai. Al final, a la sortida, el conseller Grosske tocà, dissimuladament, el piano. El senyor Pastor ecologista quasi de professió, va fer un exercici necessari de memòria que, curiosament, sonava a novedós. Recordà els arguments que el GOB utilitzava fa 20 anys contra els ports esportius de Can Picafort i Pollença, quan asseguraven que aquella operació especulativa, a més d'altres desastres, provocaria la desaparició de les platges. Premonició? Ca, barret, simple aplicació dels coneixements científics que ja es tenien. Per cert, convendria que la UIB fes publicitat de l'anomenat Informe Metadona sobre la regeneració artificial de platges. Com el seu nom indica, i segons resumí el senyor Pastor, una platja regenerada és com un ionqui, cada vegada vol més arena i de cada vegada la dosi li fa menys efecte.