On és el votant de l'esquerra?

Aquesta és la pregunta que s'haurien d'estar responent els líders i professionals de la política de tot l'àmbit europeu. I a les Balears convé començar a tenir respostes abans de la consulta electoral de l'any que ve. Com a progressista que em consider i com a individu que vaig pel carrer dia a dia gairebé formant part del col·lectiu dels exclosos de l'esfera econòmica "ja que faig feina només mig any i essent llicenciat universitari tenc una feina precària" estic en condiions de percebre, de cada cop més, un desencís envers tot allò que no sigui individualisme i competitivitat. Aspectes que són centrals en la lluita per la supervivència en un model de neoliberalisme tan accentuat. Record una propaganda televisiva on sortien joves molt sans, molt polits, molt emprenedors, bevent un iogurt; eren la gente yoplait. Aquesta marca va fer figa. On és ara la gent yoplait? Idò amb el veïnat amb el qual comparteixen la mateixa delectança per aquests brevatges maldament sigui una marca de fàbrica diferent; el gust és el mateix. Això està passant amb els empleats i treballadors: l'esquerra pateix una profunda crisi i ells s'aferren a l'ovella que sembla que té més llana perquè no se senten, ni s'han sentit mai, identificats de bon de veres amb un projecte de justícia social i la seva història. Ni tan sols s'ho plantegen com a problema. I ara els discursos de solucions fàcils i imminents són els més atractius, sobretot després de la caiguda de tantes mampares i cortines de fum, quan s'ha vist que l'estat de benestar i la socialdemocràcia eren molt més dèbils del que aparentaven.