Si no us parl del Pla Territorial Insular (PTI), algú dirà que
som un cronista sord, un cronista incapaç d'escoltar allò que
emplena els diaris i que fa dies que ensordeix les tertúlies del
meu rodal. Algú pot arribar a considerar que fins i tot he perdut
la perícia mínima per merèixer de continuar en l'ofici. Però com
que, al meu ofici, me l'estim força "i me l'estim, és clar, empès
per la subsistència de no saber fer altra cosa", heus aquí que avui
hi opinaré, del PTI.
Jo l'he rebut ben exultant: ho confès. És tant i tant el temps
que hem trigat a tenir"lo, que un ja no mira gens el pa que porta
davall del braç. N'hi ha prou amb el fet feliç que sigui aquí, que
el tinguem nounat, i adret més o menys. Els que pensin que ara faig
una hipèrbole, haurien de saber que Menorca ha romàs vint anys
esperant"lo; vint anys, un rere l'altre: primer com a Pla Director
Insular (PDI), després com a Mesa 2000, més tard com el consens
trencat de Cristòfol Triay (aleshores dit Pla Territorial Parcial,
PTP), i ara, a la fi, com a PTI del pacte de progrés de Joana
Barceló. Vist així, si algú creu encara que la cosa està per a
retòriques i figures literàries boniques, em farà un mal favor.
He escrit en un algun altre paper fa uns dies que si les coses
d'aquest món, a vegades, triguen a prosperar en relació directa als
interessos econòmics que s'hi veuen afectats, res com els afers
territorials i urbanístics "el lucre ingent i milmilionari de
l'explotació immobiliària" ho han fet amb una semblant cobejança.
Per mi dues causes s'han aliat per obligar"nos a un compàs d'espera
de vint dilatats, llarguíssims anys abans de disposar d'un
instrument d'ordenació integral de Menorca i per als quatre punts
cardinals alhora. Primera: la pressió del gran capital inversor
"l'especulador de la terra" a qui li incomoden les normes
urbanístiques, i fins la més permissiva l'engavanya. I segona: la
feblesa política que, fins fa quatre dies, afligia el Consell
Insular en tantes i tantes matèries però principalment en ordenació
territorial. La penúria competencial "i per tant, la feblesa moral"
ha estat, aquests anys, tant paupèrrima que li havia estat
impossible d'imposar"se als ajuntaments "i preneu el verb amb
l'accepció més noble. Aquí tothom ha campat a mànigues àmplies i no
ens hem reprimit gens a l'hora d'entrar a la «balearització». Com
deia dimecres amb molt de seny el president Antich, el model
territorial de l'arxipèlag està esgotat, espremut com un llimó, i
ens cal d'inaugurar"ne un altre de nou. L'afirmació la feia en la
presentació dels primers projectes a portar a terme amb la
recaptació de l'ecotaxa. Però, modestament, a l'ecotaxa (amb el
feix desagradabilíssim d'imperfeccions flagrants que conté) cal que
hi afegim l'ordenació. Vull dir plans d'ordenacions insulars,
basats, indefectiblement, en el desenvolupament sostenible. Si no
és per aquest camí, les Balears no se'n sortiran, i una mena de
paisatge lunar de ciment armat ens deixarà el territori erm i
desolat, com un paratge calcinat pel foc. O sigui, per la feble de
l'economia turística.
No penseu que no m'amoïna la primera reacció de la patronal
menorquina de la construcció. Diu que, d'aplicar"se el PTI, el
Consell haurà d'anar pensant en pagar"los la destrucció de llocs de
treball que comportarà. Que es produeixin comiats en massa, que es
facin regulacions de plantilles, etc., sempre ha de moure a
preocupació intensa. Però que els empresaris em perdonin si els dic
que, el fet, em confirmaria que són víctimes de la seva pròpia
espiral, del seu deliri de produir més i més i més. Els convé, en
definitiva, sortir del desori general en què s'ha convertit
l'ocupació del territori. També per a ells és bo que el nostre PTI
retalli 60.000 places i que s'harmonitzi el creixement. Amb la
política d'ara, en canvi, cada nova construcció que s'adjudiquen és
produir terra cremada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.