TW
0

Si no us parl del Pla Territorial Insular (PTI), algú dirà que som un cronista sord, un cronista incapaç d'escoltar allò que emplena els diaris i que fa dies que ensordeix les tertúlies del meu rodal. Algú pot arribar a considerar que fins i tot he perdut la perícia mínima per merèixer de continuar en l'ofici. Però com que, al meu ofici, me l'estim força "i me l'estim, és clar, empès per la subsistència de no saber fer altra cosa", heus aquí que avui hi opinaré, del PTI.

Jo l'he rebut ben exultant: ho confès. És tant i tant el temps que hem trigat a tenir"lo, que un ja no mira gens el pa que porta davall del braç. N'hi ha prou amb el fet feliç que sigui aquí, que el tinguem nounat, i adret més o menys. Els que pensin que ara faig una hipèrbole, haurien de saber que Menorca ha romàs vint anys esperant"lo; vint anys, un rere l'altre: primer com a Pla Director Insular (PDI), després com a Mesa 2000, més tard com el consens trencat de Cristòfol Triay (aleshores dit Pla Territorial Parcial, PTP), i ara, a la fi, com a PTI del pacte de progrés de Joana Barceló. Vist així, si algú creu encara que la cosa està per a retòriques i figures literàries boniques, em farà un mal favor.

He escrit en un algun altre paper fa uns dies que si les coses d'aquest món, a vegades, triguen a prosperar en relació directa als interessos econòmics que s'hi veuen afectats, res com els afers territorials i urbanístics "el lucre ingent i milmilionari de l'explotació immobiliària" ho han fet amb una semblant cobejança. Per mi dues causes s'han aliat per obligar"nos a un compàs d'espera de vint dilatats, llarguíssims anys abans de disposar d'un instrument d'ordenació integral de Menorca i per als quatre punts cardinals alhora. Primera: la pressió del gran capital inversor "l'especulador de la terra" a qui li incomoden les normes urbanístiques, i fins la més permissiva l'engavanya. I segona: la feblesa política que, fins fa quatre dies, afligia el Consell Insular en tantes i tantes matèries però principalment en ordenació territorial. La penúria competencial "i per tant, la feblesa moral" ha estat, aquests anys, tant paupèrrima que li havia estat impossible d'imposar"se als ajuntaments "i preneu el verb amb l'accepció més noble. Aquí tothom ha campat a mànigues àmplies i no ens hem reprimit gens a l'hora d'entrar a la «balearització». Com deia dimecres amb molt de seny el president Antich, el model territorial de l'arxipèlag està esgotat, espremut com un llimó, i ens cal d'inaugurar"ne un altre de nou. L'afirmació la feia en la presentació dels primers projectes a portar a terme amb la recaptació de l'ecotaxa. Però, modestament, a l'ecotaxa (amb el feix desagradabilíssim d'imperfeccions flagrants que conté) cal que hi afegim l'ordenació. Vull dir plans d'ordenacions insulars, basats, indefectiblement, en el desenvolupament sostenible. Si no és per aquest camí, les Balears no se'n sortiran, i una mena de paisatge lunar de ciment armat ens deixarà el territori erm i desolat, com un paratge calcinat pel foc. O sigui, per la feble de l'economia turística.

No penseu que no m'amoïna la primera reacció de la patronal menorquina de la construcció. Diu que, d'aplicar"se el PTI, el Consell haurà d'anar pensant en pagar"los la destrucció de llocs de treball que comportarà. Que es produeixin comiats en massa, que es facin regulacions de plantilles, etc., sempre ha de moure a preocupació intensa. Però que els empresaris em perdonin si els dic que, el fet, em confirmaria que són víctimes de la seva pròpia espiral, del seu deliri de produir més i més i més. Els convé, en definitiva, sortir del desori general en què s'ha convertit l'ocupació del territori. També per a ells és bo que el nostre PTI retalli 60.000 places i que s'harmonitzi el creixement. Amb la política d'ara, en canvi, cada nova construcció que s'adjudiquen és produir terra cremada.