Sexisme

Que el tema del sexisme és una qüestió present en tots els àmbits de la nostra vida, és un fet palpable; tant com la constant lluita contra aquesta lacra que, en lloc de minvar, sembla créixer alimentada per la dèria del consum. El sexisme creix i la lluita en contra també, però els nostres polítics no semblen preparats per al debat en curt, per a la resposta ràpida i s'estimen més les manifestacions institucionals i perfectament canades. Supòs que, curiosament només en aquest tema, han optat per no córrer el risc de poder ser malinterpretats. Feia temps que no veia consellers dir allò tan «britànic» (què deu voler dir britànic? Deu ser que no som polític i no em perilla res si em malinterpreten...) de no comment (així, «en britànic», que diria qualsevol d'aquests nous ídols televisius). Idò, ahir dos, per falta d'un. Els senyors Alomar i Pons (val més posar primer el que volen matar, no fos que, amb l'altre al davant, d'un tret de propietari violent n'eliminassin dos) presentaren, amb els dirigents de la Cambra de Comerç («en britànic», lobby), el nou anunci per a publicitar la formació professional en el sector turístic. L'spot («en britànic» original) és un petit curtmetratge en 3 D que s'ha de veure amb les ulleres estereoscòpiques posades i en ell hi ha, entre altres escenes, una d'una desfilada de moda, amb senyora estupenda inclosa. Aquesta és gairebé l'única aparició femenina i deu durar 2 o 3 segons. Els suficients perquè una periodista amb olfacte demani, als responsables polítics de la campanya, si els sembla bé el paper que s'atorga a la dona. Arrufades d'espatlles i silenci sepulcral. Seran poques, les militants feministes, però els tenen acollonats, incapaços de dir el que pensen: que no n'hi ha per tant, que són múltiples i constants les desfilades de moda, que qualcú l'ha de dur... però no, no comment i que et bombin; perdó, no comment i el britànic bombí.