Neutrals?

TW
0

És curiós (és una manera fina de dir-ho) que el senyor Matas pugui signar un projecte de regeneració de platges a Barcelona amb una regidora d'Iniciativa-Verds, la senyora Mayol (mallorquina, per cert), i aquí sigui gairebé impossible veure'l actuar com a ministre: a noltros ens toca "per dolents, supòs" el Matas candidat, l'agressiu home en campanya permanent, el postulant vençut i ressentit. Sort que, a vegades, l'interès personal d'aquest senyor coincideix amb el general. Llevonces, fa asseure els seus escolans a la taula on es troben els nostres governants, i xerren. L'exemple el tenim a la Colònia de Sant Jordi, on, després de fer perillar la pau de les seves inversions vacacionals, s'estimà més cercar la concòrdia i el pacte entre les parts per a fer un passeig marítim consensuat. És curiosa, per dir-ho de qualque manera, aquesta estructura que ha muntat amb els recursos del ministeri. De sobte, tècnics, administratius, comunicadors i altres contractats (històrics o recents), han passat de ser servents d'una administració estatal a caps de pont d'una estratègia personal de revenja, en primer lloc, i conquesta del poder, després. Què serà d'ells quan s'acabi el cicle del seu mentor? Podran recuperar els seus treballs, fent amnèsia de la significació que han tenguda? Reivindicaran la condició de tècnics, quan, en realitat i sense embulls, perden cada dia aquesta neutralitat que els ubicava? O pensen que sempre hi haurà gesas, telefóniques o bancs on els col·locarà la gratitud de l'amo? Pensen, realment, que existeix la gratitud d'un amo que sempre ha mirat per ell?

A dir vera, em molesta més el Dia de la Mare que el del Llibre, malgrat que ambdós traspuen un descarat rerefons consumista. Si he de triar entre el Dia del Treballador o el de la Tercera Edat, sense pensar-ho massa optaria per Primer de Maig, però només podria argumentar l'elecció des de la melangiosa tendència a no oblidar el passat. Reivindicació? Clar que sí, però constant i desburocratitzada. I, per això, no sé si els actuals sindicats servirien, una vegada s'han convertit en grans maquinàries de poder. El poder vol equilibris, possibilismes que conforten els dirigents i conformen els dirigits. Però la participació és una altra cosa que em tem que s'ha perdut entre tants despatxos i càrrecs de carrera interna... Sigui com sigui, no hauríem d'oblidar la tradició i adaptar-la als temps actuals de sostenibilitat; necessitat bàsica per a assegurar un futur millor per a tots "raó de ser de qualsevol moviment obrer". És per això que no puc entendre el paisatge de brutor que deixà la celebració sindical al parc de la Mar. Plàstics, ampolles, llaunes i un caramull de deixalles, era el vergonyós testimoni que allà es commemorà el «Dia del Treballador Brut», més o menys i dit amb tot el respecte.