Un model per a Mallorca

TW
0

La proposta de model territorial que ahir presentà el Consell de Mallorca constitueix una evident esperança per redreçar el rumb urbanístic i sociològic de l'illa després de més de quaranta anys de creixement desfermat i, sovint, amb nul·la visió de futur. Cal insisitir que aquesta proposta de model no és el pla definitiu i que està subjecta a importants modificiacions. Però l'important era actuar de manera decidida i el CIM ho està fent. Només aquesta decisió en abordar el gran problema de Mallorca: les seves preocupants mancances en ordenació territorial, ja mereix el suport de la societat. És adient recordar ara que el gran objectiu de la primera legislatura autonòmica, constituïda l'any 1983, ja era el model territorial. Però passaren els lustres, i entre incomptables interessos polítics i econòmics que actuaven constantment d'entrebanc, no fou possible arribar a establir un model adient. Fa pocs anys arribaren les Directrius del Territori, que ja foren una primera passa, però feia falta aquesta iniciativa del CIM, que preveu un creixement molt sostingut en la propera dècada, encara que no fixi un sostre poblacianol que, per pura llei de vida, haurà d'arribar qualque dia a una illa amb unes dimensions geogràfiques molt limitades.

El que falta ara, i fins que arribi l'aprovació del definitiu pla territorial insular, és que es produeixi un debat social sobre el nou model. És imprescindible, de cara al seu bon funcionament a la pràctica, que els ajuntaments s'impliquin al màxim i demostrin la seva convicció que als seus respectius termes el pla s'aplicarà al cent per cent. Les àrees protegides han de ser àrees protegides sense cap tipus de reserva mental ni concessió de llicències d'amagat o intentant burlar la llei. El mateix s'ha de dir del respecte als percentatges màxims de concessió de nous permisos i a la construcció en rústic. Si el pla surt endavant amb precisió, Mallorca té la gran oportunitat històrica de redreçar un rumb que s'estava convertint en desastrós. Si fracassa, la degradació de l'illa es pot convertir en irreversible. Des d'aquesta perspectiva, el pla és una qüestió de vida o mort com a societat desenvolupada i estructurada.