Ecotaxa: autoestima i dignitat

En acabar la Primera Guerra Mundial, els elements més sensibles d'una generació que havia patit l'indescriptible durant el conflicte decidiren recobrar la fe en la vida. Alguns d'ells descobriren llocs que els reconciliaren amb la seva consciència. Una barriada de Palma, El Terreno, va veure créixer, una rere l'altra, cases unifamiliars d'estil colonial. Els seus promotors i habitants eren estrangers, preferentment britànics, que escrivien als seus països d'origen i parlaven meravelles de l'illa. I vingueren més estrangers, propiciant el naixement d'hotels de luxe, tant a Formentor com a la badia de Palma. En esclatar el 1936 la Guerra Civil, Mallorca ja era el primer destí turístic de la Mediterrània. Un destí d'altíssima qualitat, inimitable, que mantenia un creixement sostingut, el qual, de no haver estat "un altre cop" per les guerres l'hauria convertit en un mirall mundial. Però després de Franco a Espanya arribà Hitler a Europa, i darrere d'ell, l'Exèrcit Roig a Berlín d'acord amb els americans. I Europa se xapà en dues. Una Europa desfeta i amb por del comunisme. I així va néixer el turisme de masses. Durant els anys seixanta, i perquè interessava políticament, les potències occidentals fomentaren el nou turisme entre els treballadors alemanys, anglesos i d'altres països. I Franco obrí portes i va vendre la «unidad de destino en lo universal» a preu de calcetí foradat. Sense cap planificació s'aixecaren «hotels» de pèssim gust. El Terreno, gran primer símbol (i seguit per moltes altres zones) fou expremut i abandonat. Els arenals verges es convertiren en torres de ciment capaces d'ofendre la sensibilitat més endurida. La massificació desfermada ha arribat als nostres dies. Alguns empresaris s'han fet d'or, però part de les Balears puden de formigó, de contaminació, de renou i de vergonyosa manca de sensibilitat i personalitat.