Malastrugança

El cas és que no es poden talar xipresos sense, almanco, fer creure que t'interessen, que tens una altra sensibilitat, però la dura realitat i el pragmatisme "la necessitat d'estalviar morts a les carreteres" et du a realitzar un arbrericidi en contra dels principis. O no es pot o no s'hauria de poder, però falla qualque cosa. O no, que així com van les coses, aquesta arrasada d'arbres podria ser el detonant d'una nova manera de veure'ls; no sé, com a més decidits, menys «verduretes». Ara bé, també seria molt mala sort un malentès, una nota perduda, una ordre mal executada. Què voleu que vos digui? Me n'afluix de triar per no prendre, però veure com, per il·luminats, per collons o per allò que la torrada sempre cau pel costat de la confitura, fan dubtar de les seves intencions i, de pas, capacitats.

Mirau, sinó, un altre exemple. Planegen una llei de parelles de fet, inimaginable fa pocs anys, la debaten en el Parlament i aconsegueixen dur-la al davant entre aplaudiments dels progressistes i mala consciència dels conservadors. Però "sempre hi ha un però", s'entretenen a discutir sobre el possible, el desitjable i la utopia amb una associació que, a qualsevol altra Comunitat, saludaria la llei fent l'ona de benvinguda, tot i citicar-ne les limitacions. Entre cartes al director, articles d'opinió i entrevistes, el govern d'esquerres aconsegueix «vendre» a la ciutadania que no ha aconseguit el dret a l'adopció per als homosexuals. Després, per estratègia refredadora dels temes més calents, per inutilitat manifesta o per mala sort proverbial, el desenvolupament legal de la llei, la seva estructuració pràctica, queda aparcada, suposadament pendent del dictamen del Consell Consultiu, més temps del que la pròpia llei establia. Sigui el que sigui, ni els reaccionaris que hi veien una fractura a la societat costumista, ni els progressistes que hi dipositaren esperances, ni els conservadors que hi navegaren, ni el lobby gay que hi guanyà protagonisme, ningú no gaudeix dels drets que, per primera vegada en la nostra història, ens reconeixia una llei. Hi ha motius per creure que van compixats d'eriçó.