D'ençà que Espanya es va haver de treure del cap la idea de
fer"se seu Portugal, l'assimilació de Catalunya (vénc a dir, dels
Països Catalans) és estat l'objectiu número u del nacionalisme
espanyol. Amb la democràcia espanyola res no ha variat. Si bé han
aconseguit bilingüitzar tota la població indígena dels Pirineus al
Segura, han fracassat rotundament en la fase final del seu projecte
catalanicida: no han aconseguit "i això els treu de polleguera" que
els catalans abandonem l'ús natural del polaco.
Tant la burgesia industrial del Principat i València com
l'hotelera del nostre arxipèlag, en tot moment han hagut de
menester mà d'obra barata com el pa de cada dia. I això és vingut
com l'anell al dit a l'Estat espanyol, ansiós de culminar
l'espanyolització de la nostra nació sigui així com sigui, tant
sota el règim franquista com sota el seu règim successor actual.
Per assolir aquest objectiu, res millor que un trasplantament de
població. La invasió demogràfica és estada massiva, de les mateixes
proporcions que la planificada pel tirà Mao damunt el Tibet. Com la
d'en Hassan damunt el Sàhara. Però silenciosa, silenciada i
esglaonada en un flux regular i sense aturall que ja dura cinquanta
anys i no ha acabat. Només això ha fet possible que se senti xerrar
foraster massivament als carrers d'arreu de Catalunya.
Que fomentin amb diners públic la «feria de abril» a la nostra
nació i no a Madrid, on també hi ha grans masses procedents
d'Andalusia, demostra que la fase que ara toca és l'autoctonització
dels costums, folklore i cultura d'Espanya amb el mètode de sempre:
«que se note el efecto sin que se note el cuidado». Observau com
ara, els nostres colonitzadors i els seus criats «nacionalistes»
bons al·lots d'ací, en línia amb aquesta feina bruta, procuren tots
a la una aplicar el mot «immigrant» exclusivament als moros i als
negres.
Per això, no dubteu que els fa més por un embrió de moviment
dissident com el Lobby per la Independència mallorquí, que pugui
provocar debat, desemmascarar i denunciar el projecte
d'andalusització demogràfica, cultural i ètnica de la nostra nació,
que no tres"cents mil manifestants antiglobalització. No els convé
de cap passada que es «note el cuidado» davant vuit milions de
catalanoparlants més dos o tres més de catalanoentenents. Això és
un gruix de població massa gros, massa mal de controlar en cas que
un dia es redescobresqui a si mateix com a poble i recobri
l'autoestima arran d'un procés de creació d'opinió dissident per al
seu règim que pretén «democrático» i que ens ha tocat patir. Aquest
és, al meu parer, el gran sentit que tenen les demostracions
pacífiques de rebuig al foment de la «feria de abril» amb doblers
públics que tira endavant cada any el Lobby per la
Independència.
Jordi Caldentey, Manacor.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.