Els imposts de Blair

Avui es passa examen a la tercera via de Tony Blair. Les propostes nebuloses que formaven part de la seva reforma del partit tradicional d'esquerres del Regne Unit, i que sovint no han estat més que polítiques neoliberals per acontentar una classe mitjana cada cop més àmplia i rica, es veuen contrastades amb propostes d'esquerres tretes del programa laborista de fa uns anys. La principal proposta ara és recaptar més imposts per pagar serveis públics, que tampoc no hauria de ser revolucionari, però sí que va contra corrent en aquests temps en què gairebé cap govern no s'atreveix a pujar imposts obertament. El ministre de finances a Londres avui explicarà el pressupost anual als britànics, dient que tendran millors serveis, com es demanava a les darreres eleccions, però que els hauran de pagar. Blair es juga el lloc de feina en la convicció que els seus votants estan disposats a posar la mà a la butxaca per millorar l'educació i la sanitat. Fa anys que es parla del declivi dels serveis públics i que s'introdueixen programes per privatitzar hospitals. Però els comptes no surten, i es tracta de privatitzar per un costat i recaptar imposts per salvar el que queda en mans públiques per l'altre. La tercera via no duu camí de quedar més ben marcada amb aquestes noves iniciatives. Sembla cada cop més un «totes les vies al mateix temps» molt pragmàtic, però hi manca la més mínima definició que la faria transferible a altres estats.