La caixa valenciana

Si els inspiradors i creadors de les primeres caixes d'estalvis, monts de pietat i altres institucions humanitàries de caràcter financer, aixecaven el cap, segurament demanarien una corda per penjar-se: no tots, val a dir-ho, però sí la immensa majoria. A molts de països, potser més a Itàlia que a cap altra banda, les caixes es reinventen des de baix: la gent normal, persones honestes, comunitats sota el signe de la solidaritat, s'agrupen en formes i maneres i amb uns objectius que són els mateixos que els principis inspiradors de les caixes. La majoria d'aquestes han traït descaradament aquests principis i han creat monstres financers capaços de grans operacions de prestigi servint-se de la cultura "l'altíssima cultura" i oblidant les persones amb necessitats reals. Aquests moviments solidaris neixen perquè les caixes, en general, es manegen en formes semblants a les dels bancs, encara que poques vegades cauen en operacions tan escandaloses com les que en els darrers anys ens fan desconfiar d'unes entitats bancàries més que d'unes altres. Tot això ja ho sabíem, sembla fins i tot que ho tenim molt ben assumit, o almenys que ens hem resignat a confiar els nostres estalvis al primer que ens passa pel davant. Un grau més de civisme ens aconsellaria ser una mica més acurats en qüestions que, com aquesta, tenen implicacions morals que ens fa vessa destapar. Tot això ho sabíem, és cert, però hi ha inèrcies que condueixen a un cert sentiment d'impunitat que permet qualsevol ostentació de poder. Aleshores se'ns obren encara més els ulls. Ara una caixa valenciana, que podrà emprar coartades la mar de legalistes "nosaltres mateixos n'hi podríem facilitar unes quantes, però no els és menester cap ajuda", es disposa a participar de fet en la guerra contra el Govern de les Illes Balears, responsabilitzant-se d'un capítol primordial, la tresoreria "o la intendència? No és casualitat que la caixa sigui valenciana i que les caixes valencianes hagin d'agafar el telèfon amb unció renovada quan telefona Zaplana. Un posicionament polític tan abrupte forçosament ha de tenir conseqüències. Aquesta caixa ja haurà de saber que segons quines persones d'aquest país mai no voldran tractes amb ella. Una part dels rics, sí, és clar, però hi haurà molta gent que no podrà oblidar un plantejament tan simple com és aquest: es va crear un impost mediambiental i una part dels hotelers d'aquestes illes s'hi varen oposar frontalment. La situació va incorporar elements no gens trivials de lluita política. I una caixa "valenciana" va donar suport als hotelers..., contra el Govern d'una comunitat autònoma de la qual aquesta caixa extreu beneficis. Gràcies per la propina, que diria aquest valencià tan d'una altra casta, Ferran Torrent.