Públic o privat

TW
0

Crec que ens han venut el tema de les privatitzacions de la mateixa manera que es ven una enciclopèdia temàtica o un curs d'idiomes que mai no amortitzarem per manca d'ús. Ens ho han venut amb la mateixa arrogància amb què truquen a la porta senyors vestits impecablement, argollats a una corbata tan tovada com ostentosa i que demanen amb educació refinada si a casa tenim fills en edat escolar i encara no els has respost com ells ja han estirat la cadena de la seva lletania particular mentre posen un peu fiter més enllà de la llinda del portal i tu t'empetiteixes, t'arrugues per por de semblar insolent i no sempentejar-los més enllà del replà o de la voravia, mentre ells, disc ratxat, encara declinen els avantatges immensos d'una obra que t'ensenyen a través d'un desplegable. Ens ho han encolomat així, amb bones i engatussadores paraules.

I ho dic perquè allò que han posat com a esquer ha estat que la privatitzció de certs serveis que abans estaven en règim de monopoli comportaria per al consumidor, per allò de la lliure competència, uns avantatges immensos. Vaja que seria com les lletugues de passat Pasqua que si en compres una te'n regalen una altra! Però com va escriure el poeta, en aquest cas Martí i Pol, «Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha acomplert...» O com a mínim en la majoria de serveis que s'han privatitzat. Per ventura hauríem de fer l'excepció de la telefonia, o com a mínim, com a usuari així m'ho ha semblat.

Per exemple l'avió. Tothom recorda que quan es va aconseguir amb remeulos i pregàries que s'apujàs el descompte de resident llavors, automàticament, les companyies varen apujar, les privades i les que no ho són tant, l'equivalent a la diferència que ens suposava als illencs l'increment del descompte. Hi va haver un poc de saragata, una poc de procés judicial però res més. Si no ha millorat en el preu, tampoc no s'ha millorat en el servei. Tots hem vist que quan no ha estat retent "gerundi de retre" han cancel·lat vols i una companyia privada ha cancel·lat tots els seus vols des de Mallorca a les illes menors, quan hauria de ser un servei públic de primera necessitat. El mateix es pot dir dels carburants, que ara es tornaran a enfilar per l'apujada del barril de petroli i la competència entre les companyies pel que fa al preu que ha de pagar el consumidor ha estat més aviat nul·la, i mai no saps si allò que pagues és el just o algú s'infla com una paparra damunt les nostres esplugades costelles.

Tot això m'ha revengut perquè l'altre dia vaig sentir que amb la liberalització "no us podria dir ben bé si això significa privatització total, campi qui pugui o promiscuïtat total" del sector elèctric els preus s'apujarien un percentatge que ara no record però que em va semblar insultant per als meus mundanals timpans. I això t'ho fan a saber just quan has de pagar la factura del cor de l'hivern, una de les més saborores que sol arribar.

Tanmateix hi ha un altre apartat a esclovellar. Si la liberalització de certs serveis no ha comportat una millora en la competitivitat que hagi tengut una traducció en els preus, haurà millorat com a mínim en les prestacions. No en la majoria dels casos. Ja sé que les benzineres semblen supermercats, però jo justament no acostum a comprar-hi ni una xocolatina. Fa uns anys vaig veure baixar de l'avió quan ja havíem embarcat una gent molt empipada que venia cap a Mallorca. El motiu: dúiem més d'una hora de retard i tot perquè el personal de terra de la companyia "facturació, etc. era del tot insuficient per als vols que, des del Prat, aquella companyia havia programat a aquella hora. No fa gaire, una altra d'aquestes companyies em va tenir deu minuts més a l'avió perquè només disposava d'un autobús per dur-te de l'aeronau a la terminal. I va haver de fer dos viatges! El mateix es podria dir d'una naviliera que, tot i que t'hi fan esser una hora abans, no té al port de Ciutadella una trista barraca on aixoplugar-te i molt menys una sala d'espera. Imaginau-vos aquests dies de pluges i vents quin estar d'àngels no hi feia. El que em sobta de tot això és que la gent és molt més exigent amb els serveis públics que no amb els privats. Si això que he dit passàs a una companyia estatal pública ja hi hauria hagut renou. Si no et donen hora per anar al dentista privat fins d'aquí a cinc mesos és perquè són molt bons, ho fan molt bé o qualsevol altra indulgència. Si això passa a la sanitat pública se'n diuen vergonyoses llistes d'espera. Si hi hagués 40 alumnes a una classe d'ESO a un institut seria un cas de massificació intolerable, si hi fossin a un centre privat es parlaria de qualitat d'ensenyament, tracte personalitzat o calor humana o qualsevol altra fotesa.