Immigrants

Parlava servidor el darrer dia de Joan Melià i de la seva intervenció en un Nou mil·lenni (canal 4). D'aquell debat, en el qual també intervengueren una representant dels immigrants llatinoamericans, un dels magrebins i el batle d'Inca, Pere Rotger, del Partit Popular de la Part Forana (PPPF) "no el confongueu amb el simple PP que comanda la província", m'agradaria recuperar dues qüestions essencials i que quedaren massa enlaire, al meu judici. Primera: com sempre, en parlar d'interculturalitat o d'immigració i les seves repercussions en l'ús de la llengua i el deteriorament de la cultura pròpies del nostre país, oblidam quasi sistemàticament la immigració peninsular, que, en termes de depredació cultural, és, amb molta diferència, la més activa. Les migracions actuen sobre els estats en uns dels seus vessants, però en altres actuen damunt les cultures, i aquesta és una qüestió que "qualsevol ho pot observar" no gosam tractar, com si teméssim ofendre els immigrants amb passaport espanyol. Semblam disposats a rompre'ns les banyes "i mira que les duim ben ramificades" per aconseguir que un nigerià o un alemany parlin la nostra llengua, però no ens atrevim a insinuar que qui la posa en perill és, sobretot, l'allau d'immigració peninsular. Aquesta paradoxa ha esdevengut paradigma de lo políticament correcte, fórmula eufemística per no explicitar un fenomen especialment actiu en el panorama. I una altra qüestió: el representant dels magribins en aquell debat, estudiant i, si ho vaig entendre bé, mediador cultural, en un moment donat es va emparar en una fórmula que, contenint només una part de la realitat, és doblement perniciosa. Aquest interlocutor, en resposta a una observació sobre les paradoxes de certs països que, tenint tantes riqueses naturals, generen tanta misèria, es va acontentar a dir que el Primer món ha empobrit el Tercer. A molts dels immigrants els falta, i com, una mica de formació política: la justa per saber delimitar responsabilitats i no relaxar-se en el confort ideològic de l'eslògan. No hi ha cap realitat que sigui abastable per un eslògan. I si aquests estudiants han de tornar un dia o l'altre als seus països, convé que hagin debatut obertament sobre les responsabilitats del Primer món i les de les grans oligarquies del Tercer. Altrament, podrien col·laborar a perpetuar les injustícies i la corrupció. A hores d'ara és mal d'empassar que en el Marroc, per exemple, la causa de tots els mals sigui del Primer món i que la monarquia i els seus sequaços en siguin víctimes innocents. I si parlam d'Algèria o de Nigèria, l'eslògan encara mistifica molt més severament la realitat.