L'Estat assassí

El món contempla entre la indignació i la impotència l'avanç del genocidi projectat per Ariel Sharon i executat per l'Estat d'Israel. Quan s'ha recordat reiteradament que l'Estat d'Israel és la demostració més sanguinària del supòsit que no hi ha millor deixeble del botxí que la seva víctima, quan ja s'ha recordat una i altra vegada que la qualitat moral que alena en l'esperit venjatiu de Sharon és la mateixa que permeté el règim nazi concebre l'holocaust, ja no es poden dir massa coses més: la passa següent és detectar en la brutalitat d'aquest Estat elements més cruels i més destructius que els que causaren tanta mort en el poble jueu. És obvi que l'Estat d'Israel no ha sabut administrar la solidaritat internacional a la qual té dret la nació jueva. I tal vegada per això el món afina l'oïda: perquè no li passin per alt les veus dels jueus que no s'identifiquen amb l'Estat israelià. On són les veus que condemnaven justament l'antisionisme, invocant els drets humans? On són els ciutadans jueus que amb tanta raó ploren la persecució de què és víctima el seu poble? Mentrestant, l'Estat que se n'arroga la representació no escolta res que no sigui el crit brutal d'una llei ja a bastament sadolla. En la mesura en què Sharon es defineix cada dia més com un càncer per al món actual, creix la tumoració del futur del seu poble, que ja no pot aspirar a viure en pau si no és capaç de reaccionar vivament per la concòrdia.