La democràcia és el millor sistema de govern que se coneix fins
el dia d'avui. El seu principi fonamental, una persona, un vot,
pressuposa la igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes davant
l'exercici de la seva sobirania. El dret d'opinar i que aquesta
opinió pesi tant com la de qualsevol altre en qualsevol democràcia
de bon de veres no està condicionat a la raça, ni a la religió, ni
al sexe, ni al coeficient d'intel·ligència, ni al nivell cultural,
ni a la posició social o econòmica del qui la vol exercir. I la
immensa majoria de nosaltres ens felicitam que així sigui.
Ara bé, el que és totalment vàlid com a forma de govern, no té
per què ser"ho en altres àmbits. I un d'ells és la ciència. No es
pot votar, per exemple, l'existència de la llei de la gravetat ni
la situació geogràfica de l'illa de Madagascar. I crec que tots
estarem d'acord que seria esperpèntic realitzar un referèndum sobre
aquests temes o votar"ho a qualsevol parlament. Sortís el que
sortís la llei de la gravetat continuaria existint i l'illa de
Madagascar no canviaria de lloc. Tampoc no es pot votar si el
valencià i el català són la mateixa llengua ni quins han estat i
són els autors literaris més importants de la nostra llengua. Idò
bé, resulta que la Generalitat Valenciana, encapçalada pel seu
president Eduardo Zaplana, ja fa un temps que va presentar un
decret, anomenat de mínims, que establia que als programes de
llengua i literatura valenciana s'havien d'estudiar de forma
obligatòria només els autors nascuts al País Valencià, mentre que
els que no gaudien d'aquest privilegi no hi eren esmentats, cosa
que podria haver suposat la seva desaparició dels llibres de text i
dels estudis oficials.
La mobilització del món científic valencià i la societat civil
en general no es va fer esperar. Els coordinadors de les proves
d'accés a la universitat en la modalitat d'anàlisi de text
valencià, els departaments de filologia catalana de la Universitat
d'Alacant, la Universitat Jaume I, la Universitat de València i la
Mesa per l'Ensenyament presentaren una queixa al Síndic de Greuges
del País Valencià, perquè el decret retalla la llibertat del
professorat per impartir un ensenyament científic i responsable,
impedeix a l'alumnat assolir una visió correcta de la nostra
història literària i contribueix a la dialectalització i
minorització de la cultura valenciana. També donà suport a la
protesta l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. I
ara, l'Associació d'Editors del País Valencià ha signat un manifest
amb la Mesa per l'Ensenyament en Valencià i l'Associació de Pares i
Mares Gonçal Anaya mitjançant el qual es compromet a incloure als
llibres de text els continguts que, encara que exclosos per la
Generalitat, es consideren imprescindibles per a una correcta
assimilació de la història de la nostra literatura.
Amb aquestes mesures, és probable que s'hagi de fer anques
enrere i que, finalment, els alumnes valencians vegin reconegut el
seu dret a uns continguts científics no manipulats per la ideologia
dels polítics de torn. Tanmateix, el que és més preocupant és
l'afany totalitzador de certs cabdills que no es conformen a
exercir la potestat que els han encarregat les urnes, sinó que
volen controlar fins al darrer racó del teixit social per
impregnar"lo de la manera més subtil possible, però no per això
inòcua, de la seva pròpia ideologia amb la intenció de
perpertuar"se al poder. I és evident que manipular l'educació dels
infants per aconseguir"ho és una de les seves pràctiques
preferides, malgrat que això impliqui oferir"los continguts
acientífics o, fins i tot, anticientífics que els impedeixin copsar
la realitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.