I jo tampoc

La pregunta que ara hom podria fer és com s'ha sabut que era Microsoft el que havia copiat i no a l'inrevés i la resposta, si m'ho permeten, ve a ser la mateixa que la que descriu un acudit que, fa molt de temps, ens va explicar a classe un vell i apreciat professor meu i que tracta d'un alumne barrut que va a reclamar la nota suspesa d'un examen que havia copiat a un altre, que sí havia aprovat. Quan el professor li argumenta que l'havia suspès per haver copiat, l'alumne replica com sabia qui havia copiat a qui. El professor, amb seny i paciència, li fa veure que tenien calcades les respostes de les dues primeres preguntes, però que a la tercera el seu company havia escrit «No ho sé» i el barrut havia posat «I jo tampoc». Això és, si fa no fa, el que ha passat amb la còpia feta pels programadors de Microsoft i que ara ha posat de manifest l'error detectat. Quan he llegit la notícia, m'he apressat a recuperar, dels meus arxius, la meravellosa carta oberta que, el tres de febrer del 1976, Bill Gates va adreçar a la incipient comunitat de programadors dels primers ordinadors personals, els Altair, per queixar"se que amb prou feines un escadusser deu per cent dels propietaris d'aquests ordinadors havien comprat el seu intèrpret de BASIC i que, per contra, ben bé tots feien servir aquest programa. Deia Gates en aquesta famosa carta que això de copiar programari era lleig i una trava important per al futur d'aquest mercat. Una afirmació que no sé si ara mateix continuaria sostenint si hom té en compte quina és la posició actual de Microsoft i les seves pràctiques respecte d'aquesta llibreria, de la qual i segons diuen els seus autors, han estat esborrats els crèdits pertinents en les aplicacions de Microsoft que les empren, l'únic requisit necessari per poder"la fer servir lliurement.

I és que, bromes a part i filant prim, Microsoft no està ben bé en contra del programari obert, sinó que està en contra de l'esquema de llicències GPL que empara molts dels programes de codi obert, ja que aquest tipus de llicència només obliga qualsevol que faci servir programari del seu a mantenir el codi en les mateixes condicions, és a dir, obert. I això és justament el que no vol fer, de cap manera, Microsoft, tot i que està clar que sí està ben disposada a treure profit directe dels productes que són fruit de l'activitat creativa de la comunitat que tant menystenen en públic. Per acabar, ara només resta veure com serà d'efectiva i ràpida la resposta de la comunitat de programadors de codi obert als problemes detectats a la seva llibreria, ja que un dels principals arguments a favor del codi obert és justament una millor i més efectiva capacitat de resposta a aquesta casta de situacions, les quals, per altra banda, són molt menys freqüents, tant en termes absoluts com relatius, en el codi obert que a can Microsoft.