La misteriosa entrevista

Ens trobam, sense conèixer-ne el rerefons, i fins i tot admetent que l'entrevista no es va fer, davant d'un atac de gelosia d'Aznar, Piqué, Cabanillas i companyia. I per què aquesta gelosia? És que el Govern del PP és conscient que instàncies superiors de l'Estat estan descontentes amb la seva manera de dur la qüestió magribina? És que saben que hi ha molta de preocupació perquè el control de Rabat fuig de les mans a Moncloa?

Una cosa és certa: des del 1982, en què arribà al poder, a González li agrada molt més el paper d'estadista per sobre del bé i del mal que el de president obligat a tirar endavant el programa del seu partit. Quan governanva volava al voltant de les clavegueres i de les grans missions sense importar-li cremar l'històric PSOE amb les seves decisions d'Estat. Mirava molt per amunt i poc per avall. I és difícil creure que ara que està retirat hagi deixat de banda les seves conegudes relacions. Per això Aznar es posa nerviós. L'actual president no pot consentir que ningú no el pontegi. No oblidem el menyspreu que demostrava González per Aznar no fa gaire anys. Aquest menysteniment continua amb l'afer marroquí. I aquí pot estar la clau d'aquesta no-entrevista que mai no ha realitzat aquest González no poderós però sí encara angoixant per a Moncloa.