Policia Local

I bé, res a dir al referent, perquè si el senyor batlle troba que ha de fer tríptics per fer guanyar bona imatge als PL, deu ser segurament perquè els seus estudis (anava a dir: de mercat) de la realitat del carrer li donen resultats negatius. Si un no té mal de ventre, no se sol purgar, això de bon començament i pensant amb una certa lògica. El producte que aquesta propaganda ens vol vendre és el següent: la lluita contra el delicte. Mirin, no en mancaria d'altra, home. També en aquest apartat veig que diuen: prevenció i persecució de l'activitat delictiva. No em facin riure. Senyor batlle, l'estiu passat, des dels alts del proper parc de la Torre d'en Pau una colla de jovenetxos m'apedregaren, sense haver-los dit res de res, ni tan sols els havia vist. Els macs com el puny que em feien a prop sí que els vaig veure. Idò bé, quan vaig arrancar a córrer i vaig entrar dins ca nostra per cridar a l'Ajuntament, una veu absolutament desafectada, amorfa, així com Déu mana, em preguntà: «Que l'han ferit?» I jo: «No senyor, he anat viu, no m'he deixat». I ell: «Idò, ha d'entendre que si no l'han ferit, no hi ha delicte, no hi podem fer res». I jo: «Gràcies i perdoni les molèsties».

Continuen al fullet dient: la millora de la circulació. Uf, aquí sí que ho teniu cru!, per molt de control, persecució, seguiment i formació com a declaració de principis que vulgueu bravejar. Allò que no té remei, benvolguts, millor callar-ho. «Té el que té i Déu guard ca nostra», diuen els pagesos en casos de càncer.

Abunda: la conquesta de la qualitat de vida. O sia, després de tants anys de deixar fer el personal el que li ha vingut de bri, per dir-ho fi, ara resulta que els ha entrat una molt alta preocupació per tot això de la contaminació acústica, Patrulla Verda inclosa, animals domèstics (el passeig de Cala Gamba és l'únic passeig marítim del món on no es pot mirar la mar, has d'observar on trepitges), disputes dels veïnats, neteges "diu" i compliment d'altres normes de convivència ciutadana. Ben bé. Endavant. I si m'heu de mester, manau feines.

I una col·leccioneta més de coses que, el més sorprenent de tot plegat és que jo, dins la meva inveterada Innocència, la meva experimentada inexperiència, pensava que eren coses fonamentals de tota la vida com a funció de la Policia Local, i ara m'ho volen vendre com una novetat, un avenç de les magnífiques intencions de feina de la Sala.

I referent a les Policies de Barriada, un prec: mirin qui hi posen. Aquí, a Cala Gamba, l'altra setmana, que asfaltaven tota la nostra illeta, una setmana llarga entre rascar l'enclatinat i tornar-lo a posar, els cotxes a aparcar allà on Sant Pere va perdre les espardenyes, dic; uns veïnats que tenen fills joves i dues motos es varen atrevir a dipositar-les damunt una d'aquelles llengües que fa la voravia, fetes amb la més clara intencionalitat que hi hagi manco llocs per aparcar els cotxes. Idò, passà el policia de barriada i els clavà una multa a cada una. Increpat pels perjudicats i argumentada la circumstància de l'asfalt i: «Vostè hauria d'ajudar-nos, home», ell contestà ben rabent que no estava allà per ajudar ningú, que hi era per mantenir les voravies netes de motos. Aquest guàrdia braveja que el seu uniforme li donà en Franco, per tant l'ha de fer respectar. Jo pens que el que passa és que ja no està per a segons quines feines, potser, ell. No ho troben vostès?