Un siurell gegant

Marratxí ha crescut com un gegant. En gent i tot allò que du la gent, de bo i de dolent. I com més accés té l'àrea metropolitana cap a dins el terme, més semblen aferrar"se des de l'Ajuntament a les coses tradicionals. Però tot es desborda a Marratxí. La Fira del Fang fa quinze anys i ha assolit un nivell de visites entorn del centenar de mil incondicionals a la ceràmica. S'ha de fer de tot per mantenir el nivell d'un esdeveniment que la majoria de portolans i cabaneters qualifiquen 'com cada any'. Però aquest serà l'any de la fira del gegant. A l'Ajuntament i de l'Ajuntament de Marratxí "que també pretén ser gegant", en realitat, només conten les coses gegantines, menys la gestió i els problemes, que sempre es minimitzen a format de cendrer per no veure la seva dimensió autèntica. Marratxí, en conjunt, ha esdevingut una zona residencial i el trànsit és un dels problemes quotidians de més relleu. L'ecològic, l'encalça (vegi's com agonitzen els pins de Sant Marçal). No es millora la xarxa viària ni a un vint per cent del gegantí creixement de la circulació. La suma de les petites necessitats de cada un dels nuclis i urbanitzacions són un problema gegant que necessitaria el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos de la insígnia municipal. El pas d'accés a l'autopista per l'estació necessita intervenció urgent. I no en parlem del carrer Olesa de sa Cabaneta, on els veïnats recullen firmes per a demanar pas per a vianants, després de l'enèsima i inútil reforma amb resultat d'atropellament d'un infant. Són petits siulos que no s'atenen o als quals apliquen solucions incorrectes de manual. Potser el siurell gegant, com a metàfora municipal, donarà les mides aproximades dels problemes i les reclamacions populars a uns dirigents municipals pròdigs en silencis i somriures d'aquells de no perdre vots.