L'hidjab, entre el dret i el respecte

El primer dret és el de l'educació. Pocs escrits hem vist que defensassin el dret d'aquesta al·lota a la seva educació i formació. L'arribada de persones immigrants a un país desenvolupat, hauria de comportar, per part de la ciutadania receptora, un màxim de tolerància i de solidaritat envers les persones que abandonen els seus llocs d'origen. Fa una dècada ja esclatà a França la mateixa problemàtica. Hanifa Cherif, membre de l'Alt Consell d'Integració de França, proclamà, a finals de l'any passat, que «el vel és una trampa que aïlla i margina», reflexionant sobre les conseqüències d'aquest a les escoles per a nines. Però hem de tenir en compte el respecte a la multiculturalitat, considerant que la idea soterrada en el multiculturalisme és la necessitat de reconèixer les diferències i les identitats culturals. El multiculturalisme suposa un avanç en l'aprofundiment de la democràcia i de la seva legitimació, sempre i quan aquesta cultura, diferent a la nostra, ens permeti fer judicis normatius sobre el valor de les diferències a partir de la desigualtat. Hauríem d'analitzar també l'actuació de rebuig d'escolaritzar aquesta nina en un centre concertat, és a dir, en un centre mantingut amb finançament públic i on els drets constitucionals haurien de prevaldre enfront d'altres criteris discriminatoris. Aquest fet és una prova més de la selecció de l'alumnat en un tipus de centres o d'altres. No es tracta de potenciar i fer guetos, però si l'administració educativa no actua distribuint l'alumnat, en molts de casos els centres públics, i també d'altres de concertats, sí que es transformen en vertaders nuclis d'escolarització de determinades ètnies i grups específics d'alumnat.

També hauríem de saber si és una decisió personal de l'al·lota voler dur el mocador, i si considera, o no, que aquesta peça de roba que li cobreix el cap li serveix com a símbol de subordinació. Comparteix amb n'Helena Almazán que el mocador, la burka... no són com el piercing, ni com dur els cabells de colors, que sí són opcions personals. El principi de la laïcitat imposa, no la invisibilitat, sinó la neutralitat: no es pot dur vel quan s'és batlessa, jutgessa o diputada...

Des de l'STEI-i, consideram que s'ha de treballar la multiculturalitat, però la batalla del vel no ha de passar per la repressió. Caldria tenir a les escoles dispositius d'informació sobre l'hidjab. Les persones que minimitzen la qüestió del vel perden de vista la relació entre la ideologia dels talibans i la dels islamistes «moderns». Uns i altres tenen la mateixa obsessió: les dones, als espais públics, no poden mostrar res del seu cos. Aquesta filosofia indueix al rebuig de la igualtat. És per aquest motiu que fets com el d'aquesta alumna ens haurien de fer reflexionar sobre la no-submissió i l'equitat.