Una Europa a l'espanyola

El tracte que rebem de la democràcia ençà, per ser un tracte que ens arriba des d'institucions d'un Estat de dret, és bel·ligerant, la qual cosa em du a pensar que l'estructura forta de l'Estat espanyol té mal avesar"se als hàbits democràtics, que li són una mica aliens. Sigui Antic Règim, sigui dictadura o sigui Estat de les Autonomies, l'Estat espanyol ofèn la perifèria des de la prepotència i l'oportunisme. No crec que aquesta sigui una afirmació exagerada sobretot aquests dies que el tribunal constitucional, guàrdia d'una Constitució ara sacralitzada i consagrada a la unitat d'Espanya, ha aixecat dues suspensions cautelars a dues lleis del Parlament balear, i tot això en un mes.

Deu ser de bàmbols haver pensat que Espanya ens donaria més bon tracte en haver"se habituat a viure en democràcia. I ara veig que també ha estat de bàmbols confiar que l'europeïtzació d'Espanya ens aniria al nostre favor. Europa ha estat, per la meva generació, un referent democràtic, cultural, econòmic... Malgrat que l'expressió Europa de les regions no m'acaba de satisfer, Europa havia de ser el marc polític on s'havia de veure realitzada l'esperança de rebre un tracte més digne. No haurà estat així i seguirem tan ignorats com ho hem estat sempre. I no és que nosaltres "els de les Illes Balears" no ens hàgim mostrat clarament europeistes. Aquí és on més aviat s'ha implantat l'euro, la qual cosa ens parla de la nostra proximitat social i econòmica a Europa.

Tres són les actituds de l'actual presidència espanyola que em fan pensar així: Primera. Prioritzar l'ampliació per davant la defensa de les diversitats europees. Interessa més una Europa Gran que no pas una Europa Plural. Un discurs que a nosaltres ja ens sona. Segona. No admetre la veu de les administracions autonòmiques en els consells de ministres de la UE.

Tercera. Designar els srs. Borell i Cisneros per representar Espanya en el debat de la convenció del 2003.
A partir d'aquestes pistes que ens proporciona la presidència espanyola, com serà Europa d'aquí a uns anys? Probablement una suma d'estats amb una presidència electiva que segurament caurà en alguns dels primers ministres que ara més es deixen veure a les fotos.

Trist panorama doncs, perquè comptàvem, o almenys jo comptava amb una Europa més federal atès el paper que fa uns anys jugava Alemanya. Què se'n ha fet d'aquell federalisme centreeuropeu? Què se'n ha fet d'aquella Europa diversa en gent, idees, pobles i cultures!

La representació espanyola "Borrell i Cisneros" no respon a aquest perfil, sinó més aviat al perfil dels grans consensos PP"PSOE que han fet de l'Estat espanyol un Estat de coincidències neocentralistes. En definitiva, res que sigui dibuixar un nou repartiment de poders entre estats i institucions subestatals i no està de més recordar aquestes concomitàncies precisament avui, 23 de febrer, data exculpatòria de l'harmonització anticonstitucional de la LOHPA.

Algú, ingènuament, podria pensar que si Europa es construeix des dels estats deu ser perquè mai no hi ha hagut "a Europa" una organització política que es construís des de la diversitat i que fos respectuosa amb aquesta diversitat. I no és així, sí que hi ha hagut organitzacions polítiques que es basaven en el pacte i que tenien constitucions que tenien en compte les diferències. No es tracta de ser ara neoforalistes, però en el moment de construir políticament Europa convendria posar damunt la taula no sols la tendència concentradora i centralitzadora de l'Estat modern, sinó també el llegat de les nostres constitucions medievals puix al cap i a la fi, monarques i emperadors medievals són els primers a posar èmfasi a definir Europa, encara que sigui una definició territorial i religiosa. Poc futur li veig a una Europa de la qual tenguem ganes de fugir"ne, o és que aquesta ha de ser una Europa sense diversitat nacional i cultural? Aquesta Europa a l'espanyola no és la que ens havíem imaginat.